e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

02 d'Agost de 2012

El Monument al Contribuent Desconegut

D'algunes guerres n'ha quedat un monument al soldat desconegut. Seria més realista dir-ne monument a la carn picada anònima. Però quedaria menys poètic, menys patriòtic. O sigui que deixem-ho en soldat desconegut: un heroi sense nom ni cara que ho ha donat tot per la pàtria (ai, si sapigués per què va morir...), al qual de tant en tant li porten flors i l'entretenen amb desfilades i cerimònies marcials.

Un monument per a la història. L'Estat del Benestar necessita també un monument. Cal anar-hi pensant, perquè aviat serà història. Almenys a Espanya, on continuem entossudits a pensar que el món sencer està en crisi, que tot és culpa dels taurons de Wall Street, de Lehman Brothers, de Goldman Sachs, de la Merkel, del BCE o de la fatalitat de l'horòscop. Però nostra, no. Doncs això, mentre resulta que alguns països continuen amb el seu Estat del Benestar més o menys adaptat (França, Alemanya, Austria, Bèlgica, els països nòrdics...) o amb economies potents (Itàlia seria el paradigma, amb un benestar sui generis basat en la creativitat i el morro), i nosaltres ens enfonsem lentament després d'haver xocat contra nosaltres mateixos, no estaria de més anar pensant en deixar alguna cosa a la posteritat. 

El més escaient seria un Monument al Contribuent Desconegut.

En un país on gairebé tothom sembla convençut que el benestar es pot collir de les branques dels arbres, com les taronges, o que és una mena de dret inalienable que no cal guanyar-se, o que es pot finançar a base d'endeutar les properes deu generacions, aixecar un Monument al Cobtribuent Desconegut seria una novetat històrica. Per fi hauríem començat a entendre alguna cosa.

Un monument al que paga sempre els seus impostos. Tothom ho diu, o ho calla, però ho fa poquíssima gent. Estàtua merescudíssima, doncs.

Un monument a les senyores de Munic, als senyors de Frankfurt, a la gent de Lille o de Milà que van pagar amb els seus impostos els fons europeus que a Espanya vam dilapidar en general i només, només, vam aprofitar excepcionalment. Potser ja va essent hora de donar les gràcies al contribuent alemany, no? Sí, ens han venut molts Audis i Mercedes i BMW i WV, però no consta que ens obliguéssin... Ni tampoc a demanar-los barra lliure de crèdit. O a fer cas dels perillosíssims cants de sirena de la banca europea i els seus compinxes nacionals.

Un monument als homes i dones que paguen els estudis als nois i noies que aprofiten l'oportunitat de progressar gràcies a gent que no són el seu pare ni la seva mare. O als que no se'n surten, però s'esforcen i ho intenten. Ala gent que paga també als que passen i han passat de tot. Normalment, amb la complicitat de les seves famílies. Que no han pensat mai, ni de conya, en qui treballa o se sacrifica per pagar els estudis als seus fills.

Un monument als que contribueixen per poder pagar pensions, subsidis d'atur (fins i tot als que en plena crisi decideixen que necessiten una temporada sabàtica, que no són dos ni tres), serveis socials, ajuts de tota mena per intentar sobreviure al naufragi d'aquest país. Als que contribueixen per salvar gent que en altres circumstàncies segur que s'esforçaria per tirar endavant, però també gent que creu que és un dret inalienable que els altres els rescatem encara que mai no han fet ni faran res de bo. O encara que abusin.

Un monument als que només paguen i gairebé no reben res a canvi. I que sovint, molt sovint, callen.

Un monument als que no han treballat mitja vida en negre i al final no cobraran les pensions per a les quals han invertit molts anys i esforços. Sense pensar massa en els que han sí treballat mitja vida en negre, defraudant tot el que han pogut, i pretenen tenir el mateix dret. O que s'ho munten, que el país encara s'ho permet amb l'alegria de sempre.

Un monument als empresaris responsables i seriosos, compromesos amb els seus treballadors i les seves famílies, que han invertit de veritat en les seves empreses i no en patrimoni per a les seves famílies, que han creat riquesa (no és el mateix que moure diners), que han generat progrés social. Que han pagat els impostos que els tocaven, però de veritat.

Un monument als bons polítics, que també existeixen, faltaria més. I ja fa temps que ningú no els agraeix que siguin bons, perquè ningú no pensa que hi hagi gent digna d'administrar el que aporten els contribuents (no el que aporta tothom, no, deixem-nos d'eufemismes, els contribuents de veritat...).

Un monument al contribuent que encara paga de bona fe perquè creu que el rescat de la banca li permetrà salvar els seus diners honradament estalviats o invertits. Que ja sap que li prenen el pèl, però que pensa que no té altra sortida. I que pensa que li toca aguantar.

Un monument al que va declarar el pis pel que valia. I va pagar els impostos corresponents.

Un "gràcies" que encara està (i estarà) pendent. Aquest és el Monument al Contribuent Desconegut que hauríem de construir a tots els pobles i ciutats. A la gent que ha fet possible el salt endavant i que ha deixat, greu error, que s'hi arrepengéssin tota mena d'aprofitats. Pobres o rics, és igual. A la gent que encara fa possible que això no s'enfonsi del tot. 

A gent a la qual caldria que molta altra gent almenys li donés les gràcies. Ni que sigui pòstumament.

 

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Mename

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
1181
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR