e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

21 de Setembre de 2012

El moment "a fer punyetes"

Arriba quan arriba. Quan ja n'estàs tip, quan dius prou, quan t'adones que encara que ho intentis, no té remei. Es un moment perillosíssim, com una riuada desfermada. El moment "a fer punyetes". Que implica: que surti el sol per on vulgui, que ja n'hi ha prou. Molts catalans -no pas tots, ni de lluny, però no pocs- estan a prop d'aquest moment o ja han anat més enllà, on comença la terra desconeguda. Dius "a fer punyetes" i no saps què ve després ni t'importa. Ho fan els individus i també els grups: fins aquí. 

Això és el que s'està covant a Catalunya ara mateix. Un dimarts de principis de setembre es va començar a esquerdar el pantà i des d'aleshores l'aigua baixa a raig fet, un torrent impetuós que aviat serà una riuada de tardor, de conseqüències imprevisibles. La casta que domina les palanques del poder a Espanya no s'ha adonat del que està passant ni té la mesura exacta del que pot passar. Aquí tampoc: el torrent és sorollós, neix de milers de torrents encara dubtosos, imprecisos, però desbordats. L'aigua corre riu avall, no sap cap a on, portada per les lleis de la física i una mica també, probablement, per l'atzar. I si ens posem metafísics, podríem fins i tot reconèixer que la força del destí hi té un petit paper, en tot plegat.

El país va cap a l'enfrontament. Potser democràtic i pacífic, en el millor dels casos, però enfrontament. L'espècie humana resol així les seves tensions des de fa mil.lenis: va polint detalls a vegades, millorant, però d'altres es deixa portar per la poderosa tendència a la guerra en totes les seves formes...  Qüestió d'autocontrol, sempre. No garantit mai, siguem espanyols, catalans, aranesos, alemanys o francesos. O bosquimans. Doctorats o analfabets, no té res a veure. És un dels riscos: comprovarem si ens hem vacunat -uns i altres- prou bé contra el vell virus ibèric que compartim des de fa mil.lenis.

Ah, que això és cridar el mal temps? Tranquils, el mal temps vindrà ell solet. Què farà la casta hispànica, superada pels esdeveniments, si Catalunya no s'arruga? Què farem aquí si, cosa altament probable, un dia el govern central, amb la Constitució a la mà, suspèn l'autonomia? Ah, que això no ho veurem mai? D'acord, imaginem que no, que no arribaran mai moments tan brutals...

Es aquí on la por es barreja amb la prudència. On toca calcular pèrdues i guanys. On cal recordar quins són els teus principis i valors, quines coses són les que valen la pena per damunt de banderes i fronteres. No és només pensar si pots guanyar o perdre: el repte moral va molt, molt més enllà. I no vull suggerir que això sigui excusa per afluixar, per rendir-se. Només veig a venir moments límit, extrems. Millor haver pensat abans què farem si...

Sort, en tot cas, d'Europa. La mateixa Europa (carolíngia) que ens va utilitzar com a carn de canó amb la Marca Hispànica, ara mitificada com una mena de certificat d'europeïtat medieval. La que té valors i principis tan dubtosos com els nostres, però suportats per tradicions força més exigents. Per sort, el nord existeix.

No ens equivoquem: com altres petits països europeus, podem romandre a l'òrbita espanyola o francesa o alemanya o a la russa o fins i tot a la britànica, si abusem del whisky escocès o la ginebra mediterrània. La italiana ja no, que fa temps que l'Imperi Romà es va esfondrar. Però solets, el que se'n diu solets, no anirem enlloc: el joc no és aquest. També cal triar això... Sobretot quan ets petit. I si vols pensar que són socis o col.legues, t'equivoques.

El moment "a fer punyetes", que és tan a prop, comporta tot això en diferents dosis i proporcions, que ara per ara és impossible preveure. A dins i a fora, perquè qui es pensi que hi ha una sola Catalunya (tots els nacionalismes pequen d'això) va llest i ja ho anirà veient. Els pantans s'esquerden cap a fora i cap endins, l'aigua corre impetuosa en totes les direccions. I pot emportar-se qualsevol cosa, com el foc. Queda dramàtic, oi? Sí. No hi ha divorcis sense dolor ni sense la temptació de la guerra o la venjança. Ni sense amenaces prèvies, a vegades reals, molt sovint simples "farols", per sort.

Jo diria que aquest és el panorama que anirem descobrint els propers mesos, uns i altres, a dintre i a fora i a tot arreu, quan se'ns passin les eufòries, quan tothom hagi de situar-se a una banda o l'altra de la línia, quan totes les amenaces prenguin forma i calgui posar-les a la balança.

La bola ha començat a girar a la ruleta i el joc està obert. I n'estarà molt temps. Mesos? Pocs anys? Molts anys? Ja veurem. Però no anirà en línia recta ni serà un joc plàcid. Potser hi ha qui encara no ho ha entès, però no té remei. Les poderoses forces que fins ara jugaven a nines, a allò que en podríem dir "el puto i el Ramonet", per variar de sexisme, estan prenent forma i volum. I s'estan esmolant.

La gran victòria de tots i totes, el que ens farà més i millors humans, és saber-les controlar. No em malinterpretin en cap sentit, perquè no em deixo enganyar per cap dels jocs de la por... Però ja veurem què fem tots plegats quan arribi el moment "a fer punyetes"... 

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Mename

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
756
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR