21 de Juliol de 2011

La dreta hispano-valenciana acaba de santificar el seu primer màrtir: Camps, ara convertit en "pacocamps" per als amics i coneguts. No han trigat ni cinc minuts a construir un relat i difondre'l amb una precisió i coordinació que ja la voldrien els republicans americans, dels quals la dreta espanyola fa anys que n'ha esdevingut excel.lent deixeble. Són  uns mestres.

El relat té cinc o sis grans eixos. 1) La dimissió de pacocamps és exemplar, un acte de patriotisme, un elevat referent ètic que apuja el llistó a la política espanyola. 2) El màrtir pacocamps és innocent. I si no ho fos, tot plegat es redueix a una història de tres vestits d'home: un afer ridícul. 3) La dreta, acarnissada en el seu nou paradigma d'exigència moral, prefereix sacrificar un màrtir, encara que sigui per tres miserables vestits, unos trapitos, que no perdre la seva honra. 4) Más vale honra sin barcos que barcos sin honra. 5) Els pecats venials de pacocamps no són res al costat dels pecats mortals de Bono, Rubalcaba o Chaves. 6) A veure quan triguen els socialistes a seguir aquest exemple i a començar a dimitir en cadena per regenerar la vida política espanyola.

Pel camí hem perdut la pista d'Esperanza Aguirre, de la trama Gürtel, de tota la trama mafiosa valenciana, dels que es ficaven en política per forrar-se... I el rastre del propi Rajoy o del machoalfa Aznar. Ara intentaran presentar Rajoy com el gran líder de l'exemplaritat, però la veritat és que s'ha passat anys abraçat al nou màrtir pacocamps, l'ha avalat, l'ha defensat i l'ha mantingut fins al darrer minut. I estava disposat a acceptar que continués com a president de la regió valenciana (sí, regió és i serà) fins i tot amb antecedents penals per corrupció. Visca l'exemplaritat i l'ètica i després ens fumem un puro i a esperar.

La reacció de la maquinària mediàtica ha estat fulminant i fulgurant. Dominen la tècnica, plantegen el relat hàbilment i el difonen amb rapidesa: tenen guanyada la partida. Clar que hi ha altres relats, molt més versemblants, sobretot el que explica la història d'un partit al qual no li fa fàstic la corrupció ni té cap mena d'escrúpol per arribar a la Moncloa. Però aquest relat s'ha quedat pel camí, a mig gas. Han aconseguit embolicar-ho tot de tal manera, no per casualitat, que costa moltíssim seguir el fil. Una brillant estratègia, què hi farem.

I ara per fi tenen un màrtir immolat en l'altar de l'exemplaritat, un cadàver polític amb el qual inaugurar el panteó. El màrtir pacocamps farà miracles després de mort, el passejaran per mítins i tertúlies, el santificaran. I l'utilitzaran per reclamar nous màrtirs -els Bonos, Chaves, Rubalcabes i algun altre- i així rematar la feina.

Més endavant, cautivo y desarmado el ejército rojo, el màrtir pacocamps serà rehabilitat amb tots els honors i se li reconeixeran els grans serveis prestats a la causa.