e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

25 d'Octubre de 2011

Això és com els vells tòpics, rovellats i un punt ofensius, terreny adobat per als clàssics acudits de catalans: la pela és aquí sempre la pela. O l'euro. Les enquestes insisteixen, des de fa temps, en una línia absolutament pragmàtica i desapassionada. El que uneix una majoria notable de catalans no és cap mena d'ideal nacionalista inventat/tunejat el segle XIX sobre un passat medieval mitificat i deformat, sinó la creixent sensació que ens estan prenent el pèl, siguem o no nacionalistes. Ni comtes Arnaus, ni abats Oliva, ni infants Martí, ni compromisos de Casp ni maragallades (les de l'avi) ni punyetes. La pela.

I si un 75% dels catalans enquestats opina que el pacte fiscal esdevé imprescindible, és que l'estratègia d'Artur Mas (condemnada al fracàs a curt termini, però...)  té una virtut gairebé miraculosa: supera la clàssica divisió entre catalanistes, indiferents, unionistes moderats i espanyolistes excitats. La pela és la pela: això sí que ens uneix. 

 Hem fet números i no surten. Fem números cada dia i no surten. Fem retallades salvatges i tampoc no surten. L'olla a pressió funciona: fem xup-xup més ràpid que amb la cassola de tota la vida.

La darrera enquesta del CEO, discretament cuinadeta com totes les enquestes que es fan i es desfan, apunta en aquesta direcció. Ens direm Rovira o Miret, Pérez o Mustafà, però estem començant a entendre de números. La demagògia destralera de Duran Lleida o les patètiques samarretes amb "Orgullosos de Andalucía" són focs d'encenalls, entreteniments infantils. 

Són els números i no les paraules. Números que s'escriuen igual en català i en castellà i en francès i en anglès. I que cada vegada s'entenen millor. El camí no per força porta a la independència ni a la lírica del dret a decidir, però sí condueix directament a un nou estat de coses o a un trencament que tindrà profundes conseqüències, fins i tot per als que no el desitgen però tampoc no estan -estem- disposats a fer de tontos de la pel.lícula.

Al final resultarà que els vells acudits i els vells tòpics que feien i ens feien tanta gràcia amagaven un secret simple i potent al seu interior. Dos més dos, quatre. Ja siguin euros o barres de la bandera. I si me'n resten dos, me'n deuen dos, per molt solidari que jo sigui. I no cal ser català ni catalanista per entendre-ho. Només són números. De moment.

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
871
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR