18 de Juny del 2012

Serà Grècia la nova URSS?

Necessitem una URSS. Algú que ens faci el favor de ser l'imperi del mal, com deia Reagan, quin gran president-publicista. Cuba no serveix, fa ja més pena que altra cosa. Corea del Nord tampoc és precisament un país ideal. Mongòlia ens queda una mica lluny. Finlàndia, Suècia, Noruega, Dinamarca: aquests tampoc no serveixen, són exemples massa perfectes de què l'estat del benestar és possible, a condició que oblidem el "cachondeo" hispànico-català: o es fa seriosament o simplement copiem biblioteques i mobles, que és el que hem fet. I a crèdit, genial. França va a la seva, ha anat sempre a la seva (els progres catalans no ho volen veure, no se'n recorden del 39...), França és França, només n'hi ha una, sí, ojalà fóssim francesos, però com a molt ens deixarien ser habitants de la Marca Hispànica. I...

Continuar llegint...

13 de Juny del 2012

La democràcia és el problema

No és l'economia, no. És la democràcia l'autèntic problema. I després, tota la resta. Aquest país (Espanya, Catalunya inclosa per bé o per mal) té un enorme problema de "qualitat democràtica", com diuen els experts. Una manera elegant i fina de descriure el que pensa cada vegada més gent. Es a dir, que la política no ens serveix més enllà d'entretenir-nos en el dia a dia llançant-nos els plats pel cap. Plats aparentment "ideològics", suposadament "de dretes o d'esquerres", "espanyolistes o independentistes", però contaminats tots pel mateix virus, mortal de necessitat. Els ciutadans ens allunyem de la política, la veiem cada dia més com una cosa estranya, sorollosa, incomprensible. En realitat només ens allunyem d'aquesta manera de fer política, però no tenim recanvi. Alguns polítics...

Continuar llegint...

10 de Juny del 2012

El rescat i la política del llamàntol

Amb Rajoy amagat a la Moncloa i el galtes del ministre Guindos explicant que ens ha tocat la loteria amb els 100 mil milions que ens deixen "por nuestra cara bonita" no sé què més falta per completar el retrat d'un país sense govern i sense rumb. I el que es pitjor, condemnat a pagar interessos dels interessos dels interessos (i el capital, of course) de forma prioritària, amb la qual cosa no quedarà, ja no queda ni un euro per fer res més. Ens expliquen que tot aquest procés reactivarà l'economia. Cal valor per mentir amb tanta soltura. Com cal tenir la cara molt, molt dura, i pensar que tots som tontos, per dir que els nostres amables socis europeus no ens diran què hem de fer a partir d'ara. O que no ens enviaran una llista de coses a retallar i les aniran repassant de tant en tant.

Doncs aquesta és la gran mentida que el guionista Rajoy i el titella Guindos ens estan venent aquest cap...

Continuar llegint...

04 de Juny del 2012

Joan Roig, els toros i la tonteria nacional

A un empresari com Joan Roig, l'ànima de Mercadona, cal escoltar-lo atentament. Molt atentament. Es dels pocs que aguanten amb dignitat, té idees brillants i valor per aplicar-les, no tracta (crec) els treballadors com a carn de canó, fa aportacions serioses al trist debat sobre el futur d'aquest país... Serioses no vol dir que no siguin discutibles, però no parla per parlar. Es podria estar calladet i anar a la seva, potser busca una mica de propaganda gratis (que ja podria ser, qui millor que ell per fer-la), però la seva empresa és una contundent demostració de que les coses es poden fer d'una altra manera, en el món dels supermercats però també en general. Ara li ha sortit allò tan típic en boca d'un empresari: aquest país només se salvarà si tots treballem més. Li faltava dir que per menys diners, però se l'entén perfectament.

Molts experts,...

Continuar llegint...

02 de Juny del 2012

Els governs dels ineptes i mal pagats

El millor president que podem pagar és aquesta mena de president invisible que es diu Rajoy? O en Mas? Segur? El Guindos aquest, o el Montoro, segur que són els que més en saben? Deixo a part en Mas-Colell, que sí que és dels que més en saben i que deu tenir calerons estalviats, perquè si no, no sé què fa arriscant-se cada dia a un infart. Algú es pot creure, en un món mundial en el qual els cracks cobren no sé, posem que 200 o 300 mil euros anuals com a mínim, pensions i bonus al marge, que per 60 o 70 mil euros a l'any, o per 100 mil, i encara li afegeixo les despeses pagades i els cafès i la benzina, tindrem els millors al nostre servei?

Ens hem tornat tontos o què?

Ho sento si hi ha gent que malviu amb 600, 400 o 1000 euros. Dic ho sento perquè és de veritat, quin país és aquest, quina mena de governants té que es pensen que amb...

Continuar llegint...