![]() |
29 de Juliol del 2011
Un diumenge de novembre. Hi ha dies que no són ben bé com els altres. Qüestió de rituals, de manies, de records, de tradicions... Es poden convocar unes eleccions un 18 de juliol? Home, sí, clar, però... I un 11 de setembre? O un 23 de febrer? O el 28 de desembre? Sí, sí, certament no hi ha res que ho impedeixi. Com el cas del 20-N, l'aniversari de la mort d'aquell filàntrop, d'aquell militar sever però bondadós, segons la Real Academia de la Historia, que es deia Franco. Coi de país, sempre a l'ombra de Franco!
Segurament és la data que més li convenia a Zapatero per diverses possibles raons. A saber. 1) Perquè permet fer realitat allò d'any nou, govern nou, després del qui dia passa, any empeny. 2) Per...
Continuar llegint...
28 de Juliol del 2011
Si la tria fos tan simple com Rajoy o Rubalcaba, si només es tractés de decidir qui dels dos inspira més confiança, està claríssim: Rubalcaba. No hi ha color. Fins i tot per als del PP, que no ho reconeixeran però ho saben perfectament. Rajoy no dóna la talla. No l'ha donat mai, de fet. No l'ha donat com a ministre, ni com a candidat i molt probablement no la donaria com a president. I sobretot no l'ha donat mai a l'hora d'enfrontar-se a moments crítics i difícils, que és just quan es posa de perfil i espera a que la tempesta es calmi mentre es fuma uns quants puros. Es tot un senyor, no en tinc cap dubte, i té maneres de senyor, de pare de la pàtria, de registrador de la propietat o de notari, de vida assossegada i finances sanejades: el seu terreny de joc és la fe pública i no la fe del públic. I quan treu la navalla tampoc...
Continuar llegint...
27 de Juliol del 2011
Si la matança d'Oslo i de l'illa d'Utoya hagués estat obra d'un fanàtic islamista ja li hauríem posat l'etiqueta que li escau. La de terrorista. Estaríem parlant de l'islamisme radical, del terrorisme d'Al Qaeda, dels imams i de totes les xarxes que s'han anat construint a Europa els darrers anys per portar el dolor i la destrucció a Occident en nom de la guerra santa. Tot Europa, histèrica, estaria en estat d'alerta màxima i a Noruega, que està donant una sàbia i serena resposta a aquest drama, ja estarien parlant de noves mesures de control, de seguretat, de més policies i millor armats..
Però resulta que no. Que l'individu que va executar la matança era un tipus blanquet i rosset, amb ulls freds, un ari, un nòrdic, i que respòn a l'ideal físic dels europeus del...
Continuar llegint...
24 de Juliol del 2011
"El café para todos va ser un error". Pujol dixit. Segons ell, el fet diferencial català es va disoldre en l'aiguabarreig autonòmic, en aquell cafè de suc de mitjó que ha donat com a fruit un model d'estat embolicat, complex, contradictori, però també força eficaç. El patriarca Pujol està en ple procés de revisió biogràfica mentre endreça i etiqueta el llegat ideològic per al futur: hi estiguis o no d'acord, el cert és que ell intenta aportar encara alguna cosa al país, injectar idees en el el circuit mediàtic, provocar debat...
Fa un temps es va proclamar independentista forçat, dinamitant tot un recorregut polític i biogràfic basat en la prudència i en no plantejar-se massa batalles perdudes: guanyar...
Continuar llegint...
21 de Juliol del 2011
La dreta hispano-valenciana acaba de santificar el seu primer màrtir: Camps, ara convertit en "pacocamps" per als amics i coneguts. No han trigat ni cinc minuts a construir un relat i difondre'l amb una precisió i coordinació que ja la voldrien els republicans americans, dels quals la dreta espanyola fa anys que n'ha esdevingut excel.lent deixeble. Són uns mestres.
El relat té cinc o sis grans eixos. 1) La dimissió de pacocamps és exemplar, un acte de patriotisme, un elevat referent ètic que apuja el llistó a la política espanyola. 2) El màrtir pacocamps és innocent. I si no ho fos, tot plegat es redueix a una història de tres vestits d'home: un afer ridícul. 3) La dreta, acarnissada en el seu nou paradigma d'exigència...
Continuar llegint...
20 de Juliol del 2011
Rosell, el líder de la patronal, ha trobat un filó per guanyar-se les simpaties del seu gremi: dir el que els agrada sentir, el que realment pensen. No tots els empresaris, faltaria més, perquè la CEOE és com els sindicats: parla en nom de tothom, quan en realitat representa el que representa. Però aquesta mena de coses agraden a un tipus força estès d'empresari. I s'escolten sovint, tot i que no en públic. Es més, s'han escoltat tota la vida: són el corpus ideològic del clàssic empresari simplista i carca, que no és qüestió d'edat, sinó d'ADN.
Va, anem a desbarrar una mica i a depassar les fronteres d'allò políticament correcte...
Els treballadors són...
Continuar llegint...
15 de Juliol del 2011
S'ha de reconèixer que tenen valor, gosadia i un parell de dallonses "king size". Les entitats que formen part de l'anteriorment conegut com a "millor-sistema-financer-del-món" s'han cobert de glòria amb els test d'estrés. No es pot pas dir que Espanya no hagi triomfat: 5 de les 8 entitats que han suspès són espanyoles. Cert que també som el país que més entitats ha portat a fer l'striptease davant dels mercats: a xulos aquí no ens guanya ningú i podria ser també que tinguem un petit problema de confiança, de números clars, oi? Doncs, apa, a passejar les vergonyes, adequadament dissimulades amb la màgia comptable de sempre i unes gotes generoses de diners públics enginyosament entrampats perquè sembli que no els hi hem posat. Tot i que hi ha entitats espanyoles (i catalanes)...
Continuar llegint...
14 de Juliol del 2011
A veure qui gosa dir ara que és una bestiesa que el municipi més endeutat d'Espanya, que és el principal forat de CajaMadrid/Bankia (entitat que controla indirectament, ja és casualitat), es plantegi organitzar uns Jocs Olímpics, que tenen una certa tendència a ser ruinosos.
Però, clar, tot canvia si aquest municipi és Madrid. Si -posats a imaginar sense malícia- Barcelona fos la protagonista d'una història tan surrealista i esbojarrada com aquesta, els crits i els brams de reprovació ressonarien a totes les espanyes i part de l'estranger.
Però a Espanya la cosa més normal del món és que la capital del regne pugui aspirar a ser qualsevol cosa que desitgi o que necessiti per enfortir la...
Continuar llegint...
11 de Juliol del 2011
...tot i que, en el fons, tothom ho sap. Fins i tot a tope d'ansiolítics, antidepressius i píndoles de la felicitat, tothom té més o menys clar que no hi ha manera humana de crear dos o tres milions de llocs de treball a Espanya en els propers deu o quinze anys. I molt menys si aquests llocs han de ser per al gruix dels que han perdut la feina, és a dir, el sector de la construcció privada, l'obra pública i els seus infinits satèl.lits. I si es creen llocs de treball en quantitats significatives, que tot arribarà cap al final d'aquesta dècada, seran pur mileurisme i temporalitat.
Però una cosa és pensar això en la intimitat o fins i tot reconèixer-ho sense micròfons i en un...
Continuar llegint...
10 de Juliol del 2011
S'ha fet més d'esquerres perquè ja n'era i ha decidit sortir de l'armari o simplement és una reconversió de cara a les eleccions? No ho deu saber ni la seva dona, de tan misteriós com és el personatge. Tanmateix, la jugada és de calaix: a qui se li acut fer una política poc diferenciada de la dreta de dilluns a divendres i sortir amb les banderes de l'esquerra els caps de setmana? Aquest va ser el pecat i la penitència de Zapatero, que va perdre el seu marge de maniobra per una gestió nefasta i happyflowers de la crisi, amb un llarg pròleg de quatre anys durant els quals va empassar-se alegrement la política econòmica del PP mentre feia autèntica política d'esquerres en altres àmbits (gais, dependències, TVE, etc) a més de tocar els nassos a l'església hispano-romana fins que se'n va adonar que no havia mesurat...
Continuar llegint...
Avís legal
E-notícies no es fa responsable de les opinions manifestades en els blocs, és un espai gratuït i els comentaris dels usuaris no constitueixen part de la línia editorial d'e-notícies. E-notícies es reserva el dret de suprimir, per qualsevol raó i sense avís previ, qualsevol comentari o l'opció d'incloure comentaris en els blocs.
© 2008 - 2023 Blogs e-notícies.
Els blogs d'e-noticies - joan rovira