|
|
28 d'Abril del 2011
No li tallaran el cap, com a l’Anne Boleyn, però cal tenir-los ben posats per fer una cosa així i plantar-se. Miss Kate Middleton sembla que no té la més mínima intenció (haurem d’esperar i veure a la tele si ho fa) de prometre que obeirà al seu imminent marit i futurible rei William. Lady Di ja va fer el mateix i així va acabar, que dirien els tradicionalistes recalcitrants… Estem, doncs, en una nova tradició. La “princesable” Kate està disposada a prometre que l’estimarà, que el comfortarà i l’honorarà. Però això d’obeir-lo, com mana la fórmula tradicional, ni de conya.
Enmig dels vestits, les pameles, el protocol, els convidats, el menú, la factura de la festa (secret d’Estat, of course) i tot plegat, no és un detall menor.
A fer...
Continuar llegint...
18 d'Abril del 2011
Un dia va el president de Telefónica a la Moncloa i li explica amablement al president Zapatero què ha de fer i què no per recuperar la confiança dels mercats. Segur que li diu que va pel bon camí, que no afluixi en el seu furor reformista, que no pateixi per les eleccions: tots hem de fer sacrificis pel bé comú, pel bé dels senyors dels negocis, perdó, vull dir pel bé d’Espanya. Joan Roig, president de Mercadona, passa dels pessebres a la Moncloa, i quan hi va és per portar la contrària i aixafar la guitarra: diu les coses pel seu nom, mira que s’ha de tenir poc sentit institucional i poc patriotisme...
14 d'Abril del 2011
Fa mesos que ens fem la pregunta. Com i quan petarà això de la crisi? Quan sortirà la gent al carrer i dirà prou? Ja anem tenint alguna resposta, en calent: les protestes dels metges i de la sanitat. Catalunya ha començat abans el viacrucis de les retallades, en part perquè la Generalitat està ofegada, en part perquè l’ànima liberal de CiU s’ha imposat a la seva altra ànima, que podríem definir com a social-cristiana.
En alguna cosa havíem de ser líders, els primers d’Espanya. En tisorades, de moment tot just esbossades, improvisades a correcuita, corregides, plantejades com a globus sonda a veure quina cara hi posem… La preparació psicològica està servida: amb pinzellades gruixudes i negres. El país està fatal, preparem-nos per passar-les canutes. Anem a socialitzar pèrdues, a...
Continuar llegint...
11 d'Abril del 2011
La setmana comença amb trempera i acabarà amb fluixera. Queda un pèl groller, potser sí, però què hi farem. El diumenge al vespre, excitació a flor de pell. El dilluns, a veure si entenem què hem fet, què hem volgut dir i qui ho ha volgut dir. El dimarts, la fase de refredament. El dimecres al Parlament, marxa enrera. A partir de dijous, les lamentacions habituals, l’embolic independentista de rigor, les baralles per veure qui s’atribueix el resultat: un clàssic que acaba de destrempar tothom.
A Madrid riuran uns quants dies seguits. Només quan l’independentisme sigui seriós se’l prendran seriosament: Pujol, per exemple, en el seu paper de patriarca, amb unes paraules serioses i calculades que segur que van ser atentament desxifrades, ha fet una contribució impagable a un independentisme esgarriat i sense solidesa. I de...
Continuar llegint...
08 d'Abril del 2011
Trichet i Merkel treballen per a un mateix amo. Millor dit, per a dos amos que són socis: França i Alemanya. Un té el poder polític i militar, l’altre el poder econòmic. S’han repartit els papers a Europa, gràcies a que els anglesos no tenen ganes d’ancorar el seu futur al continent. Es vigilen i equilibren els seus poders, és clar: no juguen a nines ni a soldadets. Tu hi poses monsieur Trichet, tu hi poses Frau Merkel. I ens repartim el pastís. La grandeur, per a la France, que Alemanya està vacunada per a un parell de segles com a mínim. La banca per a Deutschland, i allons enfants über alles.
Ara es comença a entendre, enmig de la boira, el dibuix. I el paper que hi juguem. Els experts expliquen coses, que als simples mortals ens queden molt lluny, però coses que per fi podem desxifrar....
Continuar llegint...
07 d'Abril del 2011
Igual que els Mossos són fruit de les febleses de la primera era Aznar, el pacte fiscal és la pastanaga de la fututible era Rajoy. I si de propina cal afegir una enganxina amb les quatre barres a les matrícules dels cotxes, com a França, també. Don Mariano ja ho ha dit un parell de vegades: està disposat a escoltar. Sembla una promesa històrica, venint d’on ve, però no significa res més que el que significa. Us escoltaré, en parlarem, us donaré un parell de copets a l’espatlla i ja quedarem per tornar-ne a parlar. Per bones paraules no quedarà. Impressionant, sens dubte, sobretot si posem de fons la cantinella diària del “malaostia party”.
Sembla a primera vista que tot depèn de quant es necessitin Rajoy i Mas en el futur. Si el cel no escolta les oracions del president i el PP guanya per golejada, no veurem el pacte...
Continuar llegint...
04 d'Abril del 2011
Hi ha coses que tenim ganes d’escoltar. Necessitem que ens confirmin que anem en la bona direcció. I si ens les diuen des de fora, nord enllà, millor. I si és en anglès, molt millor encara. Tenim moltes ganes “d’escoltar-nos” en anglès, encara que aquesta assignatura sigui un forat negre al nostre currículum com a país… Un bon dia surt a The Guardian un reportatge, molt elemental i fluixet en el plantejament i en els testimonis triats. Julian Glover promet explicar als seus lectors per què els pragmàtics i pròspers catalans diran abans adéu a Espanya que no els rebels bascos. Ple de tòpics, no afegeix res de nou ni explica en cap moment ni com ni per què es produirà el miracle. Però és The Guardian, poca broma. I la música que arriba a les nostres oïdes és agradable, encisadora…
02 d'Abril del 2011
Suárez va ser president del govern durant cinc anys, conspiració de govern de concentració i cop d’estat inclosos. Calvo Sotelo no va arribar a dos anys: era un president interí. Felipe González va estar al poder tretze anys i mig, un rècord, igual que la seva "dolça" derrota electoral, insòlita entre els presidents. Aznar va decidir que només hi estaria dos mandats, vuit anys. I va complir: en això no va mentir. I Zapatero, que no havia fet una promesa tan solemne però tampoc se n’havia estat de jugar amb la idea, al final també haurà estat president durant dos mandats. La mitjana d’estada a la Moncloa dels cinc presidents espanyols s’acosta als vuit anys.
A Catalunya, una societat molt més democràtica que la resta d’Espanya, les coses han...
Continuar llegint...
01 d'Abril del 2011
Fem cara de tontos? M’hauré de mirar més atentament al mirall... Ho hauríem de fer tots i totes i preguntar-nos-ho amb sinceritat. Tinc cara de tonto/a? La resposta massiva segur que és un gran no, oi? Doncs no deixem que ens tractin com si fossim babaus. Justament ara el capitalisme (un sistema amb una extraordinària capacitat de regeneració i de canvi, ple d’una energia que segons com es canalitzi pot ser molt positiva o destructiva), s’està reinventant. El punt de partida, però, és una simple premisa: la gent és idiota, està molt espantada i ara cola tot.
Un exemple. El president de Seat, un home d’idees clares i amb un projecte potent i coherent, té a l’agenda la negociació del proper conveni. I acaba d’enviar un missatge, subtil...
Continuar llegint...
Avís legal
E-notícies no es fa responsable de les opinions manifestades en els blocs, és un espai gratuït i els comentaris dels usuaris no constitueixen part de la línia editorial d'e-notícies. E-notícies es reserva el dret de suprimir, per qualsevol raó i sense avís previ, qualsevol comentari o l'opció d'incloure comentaris en els blocs.
© 2008 - 2023 Blogs e-notícies.
Els blogs d'e-noticies - joan rovira
Rss