31 de Març del 2011

El guió del govern

El govern Mas ja té el seu relat inicial, el dels primers 100 dies. El problema és que no l’ha fabricat el propi govern. Hi ha ajudat, sens dubte, però no era ben bé el que volia. Es evident que es tractava i es tracta de despullar l’herència del tripartit, de treure factures dels calaixos, d’escandalitzar amb alguns temes folklòrics menors com la comissaria de Reus a l’estil Hollywood. Era i és innecessari i possiblement contraproduent, perquè el tripartit ja estava amortitzat després d’una llarga caiguda lliure, i la sentència electoral va ser rotunda. Però convindria no oblidar el factor humà, aquella íntima satisfacció de fer llenya de l’arbre caigut, de passar comptes amb l’enemic vençut, de rematar la feina… De mirar enrera i dir: ja ho veieu, no ens han deixat ni cinc al calaix,...

Continuar llegint...

30 de Març del 2011

Tinc una idea: i si fundem una caixa?

Algun dia, a mitjans de segle XXI o principis del XXII, un català emprenyat, enviarà un e-mail, un “tuit” o un el-que-sigui als seus amics, coneguts, saludats i altres contactes reals/digitals i els dirà: “He tingut una idea: i si fundem una caixa?” Com que les webcams seran omnipresents, podrà veure en temps reals les cares de sorpresa majúscula. Una caixa? Què redimonis és una caixa? Després, algun d’ells o elles es conectarà amb el cervell global de la humanitat, successor d’aquell paleolític Google que ja va passar a la història, i descobrirà que en el remot segle XIX la humanitat va inventar una cosa anomenada “caixa” que havia estat força útil fins que una secta (no tenia nom, però la van batejar cap al 2020 com “els senyors dels mercats”) va aconseguir pervertir la idea...

Continuar llegint...

29 de Març del 2011

Qui talla el bacallà d'Islàndia

Són poquets habitants, uns tres-cents mil. Vaja, com una gran ciutat catalana. Són independents i més aviat viables com a país, tot i que darrerament l’avarícia i el liberalisme els han enfonsat en la misèria: coses que passen a qualsevol país, independent o no. Islàndia és una illa petitona, amb un pes polític, econòmic i cultural que s’acosta molt al zero. No en sabem gaire coses: allò dels volcans i les aigües termals, el famosíssim bacallà d’Islància i para de comptar. I en general ignorem que estan fent una autèntica revolució de la qual, si no ens tinguéssin “aborregats” amb dosis massives de sedació col.lectiva barrejada amb el “shock” d’una crisi encara no païda, en podríem aprendre moltes coses.

...

Continuar llegint...