|
|
28 de Novembre del 2011
Clar que són importants els empresaris. O emprenedors, que queda més cool. Com en són els botiguers, les senyores de la neteja, els homes i dones que fan funcionar els trens o els avions o l'electricitat, els que tenen cura de la salut dels altres, els que creen cultura o entreteniment, els pagesos o els policies. I si molt m'apuren fins i tot els banquers i els polítics. O els periodistes.
Però un país gran i fort es fa (també) amb funcionaris.
Seria molt millor dir-ne "servidors públics", en la línia anglosaxona. Però aquí va fer fortuna aquesta horrible paraula. També en diem ordinadors de les computadores, no? Curiosament, en ambdós casos sembla que l'origen és francès, "fonctionnaire" i "ordinateur", si no em fallen les etimologies. Però no ens despistem. Sí, servidors públics és...
Continuar llegint...
22 de Novembre del 2011
Artur Mas ha fet pivotar tota la seva estratègia sobre el miratge del concert o pacte fiscal. Sap que al final d'aquest mandat ha de tenir un peix, i dels grossos, a dins del cove. O ha de rebre per resposta un no contundent, com més brutal, millor. Pot marejar la perdiu dos o tres anys, podrà trobar excuses parcials en la crisi (hi ha coses que ara no poden ser, i a més a més, són impossibles), però no pot presentar-se a la reelecció tocant el flabiol del pacte fiscal: la seva música ja és prou feble i poc encisera, no aguantarà massa.
Som molts, cada vegada més, els que podem pensar que sí, clar que estaria bé arribar a un tracte just -a l'alemanya, que ara sembla el centre del nostre petit i ofegat món-, clar que hi ha raons per justificar-ho i per plantejar solidaritats raonables. La pela és la pela i aquí no importen tant les banderes i els patriotismes...
Continuar llegint...
21 de Novembre del 2011
Tradicionalment, qui tenia autoritat per parlar en nom de Catalunya era el nacionalisme/autonomisme català sota la marca CiU. Jordi Pujol va esdevenir la personificació -un savi mix messiànic i casolà- del país. De tot el país? No, de la Catalunya-catalana, convertida en la Catalunya-Catalunya: l'altra va quedar a l'ombra. Es va refugiar en diverses banderes confuses com el municipalisme, el "barcelonanisme" o el metropolitanisme, arribant fins a l'error històric de voler inventar-se una mena de país-bis: adéu joguina metropolitana. Només hi havia espai per a una Catalunya-Catalunya i un portaveu.
Un país, una veu. Aquest és un dels mites fundacionals que es va anar construint a partir dels anys 80, sense que fos mai ni del tot veritat ni del tot mentida.
Les coses han canviat. La Catalunya silenciosa i ombrívola, la que se sentia espanyola però s'ho callava...
Continuar llegint...
19 de Novembre del 2011
Com anem d'alemany? Ja anem fent el curs "Aprenda alemán en 10 días"? Servidor va estudiar-ne fa anys: poc, però alguna cosa em queda. Primera reflexió de la jornada de reflexió, Guten Morgen meine Damen und Herren, amb el segon cafè: val més que refresqui una mica els coneixements bàsics d'alemany. Com als anys quaranta o als seixanta: aquí anem fluixos de llengües estrangeres i sobretot d'anglès, però en els temps difícils la llengua de referència tendeix a ser l'alemany.
Ah, per cert, "Abstimmungen sind nicht alles" ve a significar "Votar no ho és tot". Una manera elegant i fina de dir que votar no serveix de gaire cosa.
Segona reflexió de la jornada de reflexió per a ciutadans tontets.
Que no, que demà no votem el govern d'un estat sobirà. Diguin el que diguin -especialment...
Continuar llegint...
12 de Novembre del 2011
Obro la bústia i em trobo que Josep Anglada (PxC) m'envia propaganda electoral. Amb el meu nom i cognoms i la meva adreça. El dissey és justet i el paper baratet, però el missatge va directe en vena: concret, ben estructurat, demagògia d'idee clares per fer fora els immigrans i la casta política. Els enemics, els dolents, clarament identificats. Les solucions, claríssimes. Quina pena que aquest sigui un dels millors sobres de propaganda electoral que he rebut...
Perquè no és l'únic, clar. Els partits ens escriuen a casa directament, saben el nostre nom, l'adreça. Poden personalitzar, costumitzar les cartes: benvolgut Joan, són em Mariano o l'Alfredo i t'escric per a... Et demano el vot, amic Joan, perquè ja saps que... Algú es deu pensar que sóc tonto o fàcilment impressionable. Si sapiguéssin que aquests dies arrossego un refredat important i estic baix de...
Continuar llegint...
11 de Novembre del 2011
Aguantarem així fins al divendres que ve a les dotze de la nit? Començo a dubtar-ho. Ja està tot dit. I tot el que no es vol dir, però que tots sabem, també està "no dit". No hi ha cap mena d'esperança de què la campanya acabi en una catarsi de sinceritat, de veritats dures, d'esperances i promeses sòlides. Res de sang, suor i llàgrimes com a camí cap a una vida millor: anar passant, provocar una mica els adversaris però sense excessos, no tocar temes delicats, no emprenyar els votants...
A sobre, el més interessant que ara mateix tenim per escoltar ja ens ho diuen des de fora. Des de Berlín, que és l'oracle on s'interpreten les entranyes dels mercats: d'allà en surt la profecia.
O sigui que la campanya està ja esgotada. Té tot l'aire d'una gran pèrdua de temps, esforços i diners, mentre la realitat és...
Continuar llegint...
08 de Novembre del 2011
Seguir igual, com si no hagués passat res? És el que toca després del debat televisiu Rajoy-Rubalcaba, sí. Però hi ha crisi i anem justos de diners: podríem donar per acabada la campanya electoral ara mateix.
Alea iacta est. Rajoy va fer de president i Rubalcaba d'opositor. C'est fini.
Rubalcaba va basar-se en una estratègia entre ingènua i mal calculada: buscava els efectes de la provocació, d'una improbable relliscada de Rajoy. Ell i el seu equip obliden que Rajoy és un opositor de veritat, dels de mamar-se llibres i llibre i totxos i totxos, de preparar-se a fons dos o tres-cents temes amb paciència mineral, de no deixar res a l'atzar. Menystenir l'adversari (un home gris i poc estimulant, però curtit en la resistència) no porta mai enlloc. Mitificar les capacitats de Rubalcaba, que en poques setmanes s'ha volgut convertir en un líder sobrat de virtuts, porta també...
Continuar llegint...
02 de Novembre del 2011
El referèndum que vol convocar el primer ministre grec, Papandreu, ha caigut com una bomba al nucli dur que mana a la Unió Europea, personificat en els cònsols Sarkozy-Merkel, personatges de segona enmig d'una crisi de primera. Els alumnes aplicats i obedients com Espanya, amb ganes infinites de separar-se d'Itàlia i altres PIIGS, ja s'han afanyat a través del ministre Blanco a prendre partit. Disciplinadament al costat de Brusel.les, que el deute no admet bromes, però amb unes paraules amables de consol per a la desesperació hel.lènica: tot un detall.
Es veu que ara no toca consultar el poble. Que això posa dels nervis els mercats, la banca, les borses i Frau Merkel. Que és una irresponsabilitat i un error colossal. Que pot fer petar tota l'estratègia (sí, en diuen estratègia...) de salvament de l'euro i de les finances europees. Que pot tenir un perillós efecte...
Continuar llegint...
Avís legal
E-notícies no es fa responsable de les opinions manifestades en els blocs, és un espai gratuït i els comentaris dels usuaris no constitueixen part de la línia editorial d'e-notícies. E-notícies es reserva el dret de suprimir, per qualsevol raó i sense avís previ, qualsevol comentari o l'opció d'incloure comentaris en els blocs.
© 2008 - 2023 Blogs e-notícies.
Els blogs d'e-noticies - joan rovira
Rss