24 de Setembre de 2012

Parlant del dictador nicaragüenc Somoza, es diu que el president dels Estats Units Roosevelt va dir: “és un fill de puta, però és el nostre fill de puta”. 

Aquesta frase és una bona aproximació a la Realpolitik que clarament, defuig de qualsevol idealisme. 

Fa poc, Quim Monzó ha declarat a la revista Jot Down que recolza la independència de Catalunya perquè prefereix els ineptes de casa que no pas els de fora:

“¡Votaría que sí! Clarísimamente. Lo que pasa es que con el culo prieto, calculando qué ineptos nos caerían encima entonces. Pero al menos nos habríamos sacado de encima a otros ineptos: los que nos llevan ahora nos llevan por el camino de la amargura. ¿Por qué quedarse con unos ineptos que no tienen que ver contigo…?”  entrevista a Jot Down  

Sorprèn que Monzó sigui un adherent tan incondicional a la Realpolitik. I és estrany que no li tregui, com té per costum, punta a la qüestió. 

Roosevelt no havia de patir Somoza. El seu fill de puta era a un lloc remot. En canvi, Monzó proposa els ineptes per manar a casa. Tria els propis només perquè ho són. 

Monzó podria haver reflexionat sobre si, en el cas inevitable de ser governats per ineptes, és preferible que estiguin el més allunyats possible perquè la societat tingui aire per respirar. O si contra ineptes forasters es viu millor. O si senzillament hi ha vegades que és impossible tragar els ineptes propis per molt que ho intentis. 

Igual Epson Monzó no hagués arribat a una altra conclusió. Tothom arriba a les conclusions que vol arribar. Però com a mínim ens hagués divertit amb uns quants comentaris sobre la qualitat de l’aire a Catalunya.