e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

12 de Setembre de 2012

El nou estatut va ser un autogol. Però la manifestació d’ahir el pot convertir en un gol des de mig camp. 

 

La constitució espanyola va ser un conjunt de solucions de compromís a que van arribar Fernando Abril Martorell i Alfonso Guerra, gairebé sempre de matinada, sobre cadascun dels punts espinosos per a les dues espanyes i procurant acomodar la perifèrica. 

 

Per a la “cuestión catalana”, Miquel Roca Junyent va tenir la idea feliç de proposar l’ús de “nacionalitat”. El terme va permetre que s’interpretés nacionalitat=regió, nacionalitat=autonomia o nacionalitat=nació segons un votés Fraga, Felipe o Pujol.

 

En canvi, el recent Estatut va ser un moviment unilateral inspirat per la espanya perifèrica. I una espanya ho va portar al Constitucional, on, amb l’ajut de l’altre, es va dictaminar: “home, ara que ho pregunten, nacionalitat no volia dir nació”. 

 

La resposta del Constitucional era del tot previsible. En aquest tema i en gairebé tots els altres. 

 

Era evident que el Tribunal Constitucional no tindria la capacitat de transacció del duo dinàmic Martorell/Guerra i que un document tancat enviat des de Catalunya, el nou Estatut, no oferiria la creativitat de Roca anant i venint en pont aeri. 

 

També es pot argumentar que altres qüestions escapçades pel Constitucional només havien estat aconseguides en moments de força. L’exemple més clar és el de la immersió lingüística. 

 

Pujol va esperar a que el PP depengués d’ell per fer evolucionar i assentar legalment la immersió. No la va pactar, va trobar el moment per imposar una nova llei l’any 1998. El PP havia arribat al poder per primer cop i depenia de CiU. Pujol va fer saber personalment a Aznar que si es presentava recurs d'inconstitucionalitat, com el Defensor del Pueblo del moment volia fer, CiU deixaria caure el govern del PP. 

 

En definitiva, no era difícil preveure que amb el pacte del Tinell com a música de ball, la barra lliure del nou Estatut s’acabaria en un moment o altre. Pujol ho va advertir quan va dir que hi havia perill d'autogol. Així va ser: el Constitucional va treure ambigüitat a “apaños” constitucionals i va derogar conquestes fetes aprofitant ocasions propícies. 

 

La sentència del Constitucional sobre el nou Estatut però, va servir per donar base al “Espanya no ens vol entendre” que sumat al “Espanya viu a costa nostra” han portat a la manifestació d’ahir. 

 

Així que, segurament sense voler, la falta d'intel.ligència a l’hora d’assegurar els objectius del nou Estatut ha contribuït decisivament a crear el clima per sobrepassar-lo. Al menys per a una bona part de la població catalana que abans no ho veia factible. 

 

L’autogol es pot transformar en un gol des de mig del camp, en un d’aquèsts que ningú esperava, que agafa la defensa contrària desprevinguda, que sorprèn el propi equip i que fa somriure l’entrenador. 

 

Si algú va dissenyar la tàctica de la jugada, ara mateix deu tenir un somiure als llavis i estar pensant en el següent moviment. 

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
885
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR