15 de Maig de 2012

Artur Mas i els mercats.

La setmana passada, vaig ser a una conferència internacional de gestors d'inversions en deute públic d'arreu del món. Sí, els braços executors dels mercats. Tots, sense excepció, estan posicionats per beneficiar-se d'una evolució negativa de la prima de risc espanyola.  

 

Dinant, vaig estar parlant amb un d'ells, britànic, que és dels millor considerats en la seva professió. Un dels que fa moure els mercats. 

 

Aquí va la conversa.

 

Gestor d'inversions: 

"El 2011 apostàvem a que la prima de risc espanyola baixaria i la italiana pujaria; però ara s'ha girat la truita, apostem a que la prima de risc espanyola pujarà i la italiana baixarà."

 

JLl: 

"Què l'ha fet canviar d'opinió?"

 

Gestor d'inversions:

"Una reunió amb el Sr. Artur Mas."

 

JLl:

"¿Què va dir?" (Vaig dissimular la meva sorpresa davant la extrema concisió de la seva resposta).

 

Gestor d'inversions:

"Va quedar clar que Espanya no té un pla d'ajust compartit; això va confirmar la meva sospita de que no es complirien el objectius de reducció de dèficit que ens explicava l'equip econòmic del primer ministre Zapatero; i així va ser; crec que Espanya va perdre molta credibilitat davant l'inversor internacional quan no va honorar el que va prometre pel 2011; no crec que sigui possible recuperar-la si no es percep que tothom rema en la mateix direcció; el Sr. Mas va posar tot l'èmfasi en que Catalunya és un ens independent i que el govern espanyol no li pot dir què ha de fer."

 

No cal dir que la visió del gestor por ser correcta o no. Però és la que és. Ell es guanya la vida anticipant si Espanya complirà o no per rendabilitzar els estalvis que li fien els seus clients: ciutadans i institucions de tot nivell de riquesa de tots els continents. 

 

No li cal saber el funcionament íntim de la política espanyola. Només li cal elaborar una lògica. I quan després els fets li donen la raó ja pot creure que era prou encertada o, si vol, pensar que és un màster de l'univers.

 

La seva lògica actual es que Espanya no té un pla compartit pels principals responsables de gestionar el pressupost públic. I ell només inverteix en deute públic.

 

Crec que la roda de premsa d'avui d'Artur Mas reforça la teoria del gestor ja que el president ha posat en dubte l'impacte econòmic de les mesures anunciades pel govern central i a més ha dit que els 1.500 milions de retallades són merament un objectiu però que no se sabrà fins més endavant si s'aconseguiran. 

 

Tothom veu que el principal problema que té Grècia és el desgavell polític. El gestor anglès no veu com un fet del tot diferent el que no hi hagi una roda de premsa conjunta de Rajoy i Mas presentant amb convicció un pla acordat.

 

El risc ara mateix és prou alt per a que hi hagi un pacte PP/PSOE/CiU/PNB amb un pla global espanyol. Diguin-s'ho tot portes endins però facin un front comú. No escapa a ningú que no serà fàcil. Només averiguar on és Rajoy deu ser un repte. Però en aquests moments estem fent el contrari: a l'hora de la veritat Mas-Colell fixa com objectiu de dèficit el que marca el govern espanyol mentre Mas se'n distancia públicament. 

 

Ve a la memòria la relació de Suárez i Tarradellas, que després de reunir-se sense lograr cap acord i acabar fastiguejats l'un amb l'altre, declaraven a la premsa que s'entenien molt bé. El resultat va ser el restabliment de la Generalitat. 

 

L'objectiu ara és assegurar l'euro i passa sí o sí per convèncer els mercats perquè seguim gastant més del que tenim. Però els mercats no entenen de balances fiscals. Ni d'espanyols d'un costat de l'Ebre o de l'altre. Tal com va passar per exemple a la negociació de la pau d'Utrech el 1714 hi ha moments històrics en què és complicat marcar perfil propi català davant d'audiències estrangeres. I en els què creure en la justícia de la Història és fer el passarell.

 

Hi ha massa en joc: el corralito.