27 de Setembre de 2009

Voltors municipals

Una vegada més les festes de la Mercè han estat un èxit d’organització i participació. Fins i tot un diari sovint crític i exigent amb l’Ajuntament de Barcelona, com és La Vanguardia, reconeixia ahir que els transports i la vigilància policial han funcionat a la perfecció. També consideraven encertada la ubicació al recinte del Fòrum dels concerts adreçats a la gent jove.

Però, malgrat tot, sempre apareix algú en l’escena política que pretén elevar l’anècdota a categoria aprofitant desgràcies, sequeres, incidents aïllats o esclats puntuals de conflicte i marginalitat. No és el primer cop que passa.

També ahir el mateix rotatiu, en la seva editorial, comentant el cas Felix Millet, assenyalava la necessitat d’investigar els fets, identificar responsables i corregir els mecanismes de control de les institucions que reben diners de l’Administració. L’editorial en qüestió ens deia també, que una excessiva onada autocrítica sobre l’anomenada societat civil podria esdevenir demagògica -i fins i tot mesquina- si hom acabem associant arbitràriament les activitats perverses del senyor Millet amb la societat civil catalana. Hi estic d’acord; i per la mateixa regla de tres, em revelo contra aquells polítics municipals de via estreta que fa escarafalls dramàtics davant qualsevol circumstància ciutadana susceptible de ser emprada contra l’equip de govern de Barcelona. A aquests personatges –tots sabem qui son- se’ls hi en fum la imatge i el prestigi de la ciutat, van a la seva, són carronyers.

La Mercè 2009 ha estat una gran festa i els voltors habituals no han aconseguit espatllar-la ni generar desànim. Si tenen dubtes, que li preguntin a l’alcalde de Nova York, Michael Bloomberg, què opina de Barcelona. Les seves paraules envers la nostra ciutat són un diccionari de lloances.