14 d'Abril de 2009

Una pandemia infantilista a CDC

A la Casa Gran del Catalanisme que propugna l’Artur Mas no tothom té el mateix espai. Uns ocupen les suites properes al patró, i altres s’amunteguen en les lliteres dels petits espais de les golfes. Uns viuen a prop del caliu que desprèn el “pinyol”, mentre d’altres pateixen les corrents d’aire d’uns finestrals mal ajustats. La Casa Gran que ens ven l’Artur és així: confortable pels amics, incòmoda pels esperits lliures. Amb llençols de ras pels sobiranistes conversos o nouvinguts, i tela de sac pels convergents de tota la vida. Sí, per aquells que tenen cultura de govern. L’espai que ocupen els Coloms i els Tremosa desallotja la bona feina dels vells Guardans.La pandemia infantilista dels nois del "pinyol" ho crema tot.No respeta res.

Així les coses, no és d’estranyar que la festa radical i sorollosa que s’imposa a la pretesa Casa Gran forci la gent d’esperit treballador i tranquil a cercar altres indrets menys ideologistes, més pragmàtics i més útils.
Vaig tenir ocasió d’entrevistar-me amb l’Ignasi Guardans a Estrasburg fa un cert temps. La nostra cita tenia com a objectiu recollir informació i experiències per a elaborar una nova llei audiovisual per a Catalunya. Guardans ens va atendre cordialment, professionalment, sense fer diferències partidàries. Va exercir honestament la seva tasca de servidor públic que li va encarregar l’electorat. Ens va il·lustrar al respecte. Sabia del què parlava. Era un home documentat. Estic segur de què farà una bona feina al servei del cinema espanyol i català. Ja ho veuran.