16 de Novembre de 2008

Trias: la reposició

Ahir el municipalisme convergent va celebrar una convenció i, novament, va malbaratar l’ocasió per fer un “reset”  i apuntar-se a un “aggiornamento”. Regidors, consellers de districte i càrrecs orgànics convergents varen somiar, per unes hores, superar en vots a en Jordi Hereu en les properes eleccions a celebrar d’aquí a un parell d’anys i mig. Estan en el seu dret. És legítim que així sigui però, sincerament, crec que s’enganyen a sí mateixos. Les turbulències econòmiques generades per la crisi mundial, les incògnites que afecten la política catalana –tant en el terreny del finançament com en el del veredicte del Tribunal Constitucional- no permeten ningú predir el que pot passar ni a tant sols quatre mesos. Encara menys, si el que es pretén és endevinar els resultats d’unes futures eleccions municipals on el bo d’en Xavier ja serà tota una peça del museu de la transició. Però, la pega principal de la candidatura d’en Trias no és l’edat. No. Hi ha gent gran més eficaç i moderna que molts jovenets sortits d’ESADE i amb màsters als EEUU. La principal falla dels convergents rau en no haver detectat -el PSC ho comença a fer- que la ciutat ha canviat amb profunditat, que calen noves idees i llenguatges. Barcelona, ni econòmica, ni cultural, ni demogràficament s’ajusta al discurs de la vella política que segueix formulant CiU. La critiqueta fàcil no val. El discurs opositor amb l’Ajuntament de Barcelona que destil·la la recent celebrada convenció convergent no passa de ser una reposició d’una vella pel·lícula, tot l’entranyable que es vulgui però, démodé i sense èxit.