14 de Desembre de 2008

Tarpenie

Estem saturats. Són tantes i tant redundants les declaracions i articles d’opinió publicats al voltant de les negociacions del finançament autonòmic que ja no ens criden l’atenció. El que hagi de passar ja passarà. No creuen? Un servidor està convençut de què no trigarem gaire en gaudir d’un bon finançament molt millor que l’anterior. Que ningú s’intranquil·litzi. És qüestió de dies. Però, dit això, permetin-me una observació. En escoltar les declaracions d’alguns líders polítics catalans, un té la sensació de que estan més interessats en provocar una trencadissa entre el PSC i el PSOE, que no pas en aconseguir els objectius que marca l’Estatut. Observin: el Joan Ridao adverteix al PSC que si no vota en contra dels pressupostos, aquest “perdrà una oportunitat per fer valer la seva força”. En Joan Herrera demana al PSC “reflexió”. Mentre que la gent d’en Mas pretén sense èxit –des d’abans de l’estiu- un enfrontament en la família socialista. Ja veuen, tots interessats en què el PSC esbombi els pressupostos generals de l’Estat, despreocupant-se irresponsablement de les repercussions negatives que podrien acompanyar aquesta mesura. A saber: pèrdues milionàries d’inversions a Catalunya i l’avançament d’unes eleccions generals que farien feliç al PP.

Doncs no, el PSC no caurà en provocacions interessades. Actuarà amb el sentit comú que el caracteritza i obtindrà, els hi ben asseguro, uns bons resultats pel que fa al finançament autonòmic.
Tarpenie. Que, com ens deia ahir l’Enric Juliana a les planes de la Vanguardia, en rus vol dir paciència.