30 de Novembre de 2009

Sobre els "contra editorials"

L’editorial conjunta de la premsa catalana reclamant la necessitat de respectar, i assumir, el pacte estatutari refrendat pels parlaments i les urnes, ha despertat l’agressivitat i la mala llet de més d’un cavernari, fins a l’extrem d’aixecar falses acusacions i abusar de la befa.
Moltes entitats cíviques, associacions i col·lectius s’han sumat a l’escrit publicat per la premsa del país. Ho han fet sense recança. Probablement el denominador comú d’aquest moviment transversal rau en la necessitat de sortir de l’atzucac que impedeix la normalització de la vida política del país i la seva òptima governabilitat. Es pot discrepar de la famosa editorial? És clar que sí. I criticar-la, i demanar que aquesta no expedeixi patents de catalanitat, també. Tot això és legítim i forma part del joc democràtic. Tant és així que haurem d’extreure de les crítiques contra l’editorial aquells elements que són susceptibles de ser tinguts en contra. Ara bé, dit això, cal reconèixer també que el país té pressa, que cal reordenar el nostre escenari polític perquè, de no fer-ho, el deteriorament de la cohesió social esdevindrà un fet.
Fa un parell de dies, en un debat radiofònic, el dirigent de Ciutadans –partit minoritari però, present al Parlament- contradeia la meva valoració positiva de l’editorial, al·legant que els diaris ho feien perquè obeïen a qui els donava la subvenció. Crec que Albert Ribera, el meu contrincant a la tertúlia, no entén el que és el país i practica una variant de nacionalisme amb olor a naftalina mesetaria. Tothom sap que un servidor no és nacionalista, ans al contrari, i que no m’he mogut mai inspirat pels discursos identitaris i el victimisme. Sempre he defensat  l’Espanya federal com la millor solució política per  a tots. No hi renuncio gens ni mica a aquest model d’estat però també sostinc, amb fermesa, que els pactes es fan per complir-los.
La societat catalana ha reaccionat enfront del procés involutiu orquestrat pel Partit Popular. La dilació del Tribunal Constitucional permet que els ànims s’encrespin. Reaccionar contra tot això és un acte de responsabilitat cívica i democràtica.