17 de Gener de 2010

Sobre el 2022

A la tradicional conferència que dona en Jordi Hereu al Col·legi de Periodistes, i referint-se als Jocs Olímpics d’Hivern del 2022, va dir: “els Jocs no són l’agenda, l’agenda és el que dona sentit als Jocs”. L’alcalde s’avançava així a les previsibles crítiques que li cuinaven els seus adversaris tan sols instants després d’anunciar aquest nou projecte olímpic. Jordi Hereu va deixar molt clar que no es tracta de governar a cop d’esdeveniment, si no de preparar un Jocs al servei d’una estratègia de ciutat i de país i no a l’inrevés. Tant al servei al país que molta gent dels Pirineus ja s’ha afanyat a valorar positivament la iniciativa de l’alcalde barceloní veient-hi l’enorme potencial econòmic i social que conté.

Però, és clar, no podia ser d’una altra manera: adversaris, outsiders, rondinaires, ploramiques, ciclotímics i afeccionats a la crítica fàcil, ja han començat a disparar perdigonades. Els que fa quatre dies acusaven l’equip de govern municipal de no tenir idees ni projecte, ara ens diuen que això és una aventura de final incert. Els que criticaven el suposat centralisme barceloní, ara no saben què dir davant una proposta com aquesta que relliga Catalunya de dalt a baix. Fins i tot els que tant se’ls en fotia “molestar” Espanya, en declaracions i accions de tota mena, ara diuen que això farà créixer la catalanofobia.
La proposta que llença Jordi Hereu no té res d’electoralisme immediatista i sí molt d’estratègia de ciutat. Els Jocs no són un fi en sí mateixos si no un additiu qualitatiu al desenvolupament de la gran metròpoli. I ara, després de les brometes i les valoracions inicials –òbviament legítimes i respectables- caldrà veure quin és el posicionament de cadascú. D’entrada, els principals agents econòmics  i socials del país troben la iniciativa interessant. Ara cal veure què faran els rondinaries habituals.