26 de Maig de 2009

Simbiòtics, no gràcies

Encara que estiguem immersos en una campanya electoral com la Europea... es nota massa. Es nota massa la maniobra ordida per CiU quan vol convertir la reunió, entre Alicia Sánchez Camacho i dirigents del PSC, destinada a desbloquejar l’Oficina Antifrau en un pacte estratègic entre PP i PSC. I es nota perquè el president de CiU, Artur Mas, s’apressa a dir que populars i socialistes es volen entendre a Catalunya per aïllar a CiU (com si no estigues aïllada de facto) mentre en Duran i Lleida alerta que la situació a casa nostra pot esdevenir similar a la del País Basc.
És evident que la intenció de CiU es presentar-se davant de la ciutadania com a víctimes d’una entesa que no és. I és nota també perquè l’inefable Jordi Barbeta ho escriu a les seves cròniques de La Vanguardia –ell creu que teoritza- i en Fracesc-Marc Alvaro el lloa dient que es un col•lega molt ben informat denunciant un fil conductor entre els carrers Ferraz i Gènova. Això si, ambdós toquen la mateixa simfonia amb diferents instruments.

Estem en campanya, cert; i en campanya es diuen moltes coses amb lleugeresa; d’acord, però la política espanyola és polièdrica i complexa malgrat l’ interès dels que tenen pressa o ràbia acumulada.