19 de Setembre de 2011

Qui tem a Carme Chacón?

No deixa de ser sorprenent que el president de la Generalitat, Artur Mas, intervingui a la primera de canvi en les picabaralles de les properes eleccions generals. És sorprenent perquè, amb els problemes que generen les retallades en Sanitat i Polítiques Socials, hauria d’estar més preocupat pels xiulets que rep arreu de Catalunya que no pas pel discurs de la Carme Chacón al Consell Nacional del PSC. Però, és clar, acostumat a difuminar, o a amagar, els problemes del país darrera de sentències absurdes i debats “constitucionals” fins l’extrem d’aconseguir confondre al personal, la irrupció de Carme Chacón dient les coses clares l’ha neguitejat. Que li molesta al senyor Mas de Carme Chacón? Doncs molt senzill: un llenguatge directe i planer capaç d’explicar, en poques paraules, com s’alimenten i engreixen mútuament les dretes del país fabricant suposades contradiccions i gesticulant. Això si, pactant per sota la taula amb la ma a la cartera. A Mas li molesta que li recordin que ha estat el govern de Zapatero el que ha fet possible els més alts nivells d’autogovern dels que ha gaudit mai Catalunya, i també que mai s’havia arribat a un grau d’inversions tan alt de l’estat  al nostre país com ara.

I, és obvi, tanta pedagogia dita amb claredat molesta perquè sap que Chacón no és de les que pensa callar, no te manies i és innòcua  a el síndrome d’Estocolm.

El president Mas té cua de palla quan diu que la ministra no ha exercit de catalana durant quatre anys. Sí, cua de palla encesa per que, avui en dia, tothom sap que el pulcre Duran no és que no sigui català  -això no, Déu nos en guard ! - però sols exerceix, com a tal, per una franja de poderosos, per interès personal o perquè beneficia a un lobby.

Qui tem a Carme Chacón? La dreta d’aquí i d’allà. Una dreta que té en comú les retallades socials, el menysteniment dels diferents i l’odi a tot el que olora a esquerra.