18 de Juliol de 2008

Què destil·la en Felip Puig?

Que no ens vinguin amb excuses. No és la primera vegada que succeeix. De tant en tant en Felip Puig permet que el seu ressentiment, la seva ànima reaccionària, aflori a l’exterior i s’expressi desbocadament. En un debat de la Diputació Permanent del Parlament català, ara farà un any, en Puig ja va expressar-se sense educació en referir-se al president Montilla. Amb to despectiu va repetir una i altra vegada que el president estava de vacances “en el pueblo”. No cal que els expliqui que el significat i la intenció que el portaveu convergent volia donar a les paraules, “en el pueblo” era tan agressiu com pejoratiu. A mi, aquests mots em varen transportar a temps passats; em van recordar els vells escrits del pare del nacionalisme basc, en Sabino Arana, de continguts clarament xenòfobs i reaccionaris. En aquells temps les tesis del fundador del PNB potser eren reflex d’una societat d’un altre segle però avui, òbviament, esdevenen inacceptables. Els comentaris d’en Puig respecte el català parlat del president Montilla són de clara inspiració aranista i el desacrediten com a portaveu de CiU. L’actitud d’en Puig perjudica la llengua catalana, esdevé un despropòsit i un insult a tots aquells que s’esforcen per parlar la llengua pròpia del país. Ell és així, diuen alguns dels seus companys. Ara la qüestió rau en saber si les paraules d’en Felip són fruit dels mals fluids que destil·la el seu “mono” de poder, o be si el conjunt de CDC pensa el mateix.
Tot plegat ha estat un mal servei al país i a la seva cohesió.