13 de Novembre de 2008

PSC-UDC

Sí senyors, sí. Hem de confessar que la cosa té el seu morbo. Avui té lloc la reunió entre dirigents socialistes i demòcrata cristians i el tema té el seu punt d’atracció informativa. Perquè? Doncs molt senzill: Primer, perquè hi ha gent que especula –i no para de fer-ho- sobre un hipotètic canvi d’aliances polítiques a Catalunya i de retruc a Espanya. Segon, perquè molts desitgen comprovar si la gelosia s’apodera d’alguns dels prohoms convergents, i això els allibera la llengua i el pensament. Tercer, per comprovar si el reconeixement del “sentit comú” d’en Duran repercuteix sobre el model opositor que practica CiU a Catalunya. Quart...

Però, malgrat tot això, en realitat l’únic que succeeix no passa de ser un fet comú i habitual en les relacions interpartidàries. Recentement el PSC va optar congresualment per enfortir el pacte de les forces catalanistes i d’esquerres. De moment, que jo sàpiga, no ha abandonat aquesta tesi, ni ha donat cap mostra creïble i contrastada de desitjar el contrari. Altra cosa és que a l’hora de parlar, negociar, pactar o dissenyar el futur del país resulti més fàcil fer-ho amb persones com en Duran –que acostuma a moure’s en els paràmetres polítics que li són propis- que no amb els dubtes existencials d’aquells que no saben quins són els límits del seu projecte polític.