13 de Maig de 2009

Portaveus previsibles

Ho ha reconegut gairebé tothom. Fins i tot els diaris de la dreta espanyola més rància han acceptat que el President Rodriguez Zapatero ho ha fet millor que Mariano Rajoy i companyia. Altres han hagut d’admetre que en ZP va desconcertar més d’un portaveu de l’oposició malgrat “no aconseguir millorar el seu crèdit polític”. Si, tot el que vostès vulguin i més, però a la tribuna del Congrés dels Diputats no més va brillar un polític i, aquest, va ser el representant màxim del Govern espanyol.
Hom pot estar d’acord o en desacord amb el líder socialista. Obvi, però fins i tot els assessors dels seus contrincants glosaven pels passadissos de la cambra  l’habilitat d’en ZP per fer sortir conills del barret en forma de respostes de xoc a la crisi.  No discutiré l’encert o la bondat d’aquestes propostes. Els diaris en van plens en tots els sentits, però si pretenc
constatar la diferència discursiva del President respecte dels altres polítics. S’esperava d’en Rajoy, Duran o Ridao el que varen dir i varen fer: recitar una lliçó monòtona, coneguda i memoritzada. En canvi Zapatero encara té capacitat de sorprendre. Va dur el debat al terreny que volia i el va guanyar. Pot estar sòl –no ho discuteixo- però ni les velles propostes d’en Duran Lleida i Rajoy ni el llagrimeig del Ridao poden amb les paraules desbordants d’en ZP. Uns són previsibles i l’altre no.