18 de Gener de 2009

Pilar Rahola, Cullà...

Un servidor de vostès va assistir a la manifestació celebrada a Barcelona en protesta per la intervenció israeliana a Gaza. Em considero un humil defensor dels drets humans i el dret internacional. Aquest fet em va ocasionar un munt de crítiques. Les més obscenes provenien d’un ràdiopredicador, vinculat a bisbes carques, del qual no vull recordar el nom. Gairebé al mateix temps la Pilar Rahola rebia amenaces de tota índole. Com és prou sabut la Pilar ha escrit un munt d’articles sobre el conflicte palestinoisraelià que no comparteixo, ni en el seu fons ni en els seus raonaments. Dit això, cal proclamar ben fort que la Rahola té tot el dret a explicar-se i un servidor a manifestar-se cada cop que ho creguem oportú. La seva llibertat és la meva i a l’inrevés. Defensaré fins a la sacietat que la Pilar es pugui expressar lliurement, i menysprearé qui l’amenaci. Si amics, ho faig i ho seguiré fent perquè crec en la llibertat,  perquè estic convençut de què la pau i l’acord ha d’arribar per camí del diàleg. Sostinc aquesta tesi perquè crec que en tothom hi ha un punt de veritat però, sobretot, perquè admiro la gent que, sense por, és capaç d’anar contracorrent. Insisteixo: la meva total divergència amb la Rahola, en Cullà i demés sobre aquesta guerra tan desigual i injusta no m’impedeix exigir respecte envers els que no pensen com jo. En temes d’opinió i pensament no hi cap la llei de la jungla.