18 de Juny de 2009

Per fi el reconeixement

Després de dotze mesos de tramitació parlamentària; després d’escoltar professors, historiadors, entitats i un munt de persones interessades en saber  on paren les restes mortals dels seus familiars,  ja és aquí. Al Parlament de Catalunya s’ha activat la màquina de la memòria col·lectiva debatent i aprovant el projecte de llei sobre localització i dignificació de les persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista. Aquest fet és un pas més per fer les paus entre els catalans. Es farà justícia amb les famílies que desitgin saber on són els seus, independentment de la seva ideologia i afiliació política. L’esperit de la llei vol recordar i dignificar la memòria dels morts. Es podrà argumentar que aquesta llei arriba tard, però, el cert és , que ha arribat. Malgrat el vot diferenciat del PP crec que ara no és el moment de valorar les posicions dels partits polítics envers la llei. El seu tex s’ha fet amb voluntat de concòrdia, amb el desig de rescatar de l’oblit el que no s’hauria d’oblidar mai. Aquesta llei no s’ha fet per exhumar sinó per dignificar, no s’ha fet per passar comptes a ningú. S’ha fet perquè era de justícia fer-la. Benvinguda sigui.