14 de Març de 2010

Passant d’Anglades

Fa unes setmanes, un grupet d’intolerants –tant se val el color polític que tinguin- impediren que la  nacionalista espanyola Rosa Díez dictés una conferència a la Universitat Autònoma de Barcelona. Fatal. Fa poc dies, també, un altre grupet de sorollosos manifestants anaren a incordiar al fatxa Josep Anglada a les portes d’un hotel barceloní. Error. Tinc el convenciment de què sense el soroll a la contra, ni la Rosa Díez ni l’ultra Anglada hagueren obtingut quelcom més que una nota breu i marginal en algun dels diaris de la caverna escrita o digital. Però, no ha estat així. Ambdós han aconseguit el que volien: fer-se notar i aparèixer com a víctimes de les ires dels intolerants. Propaganda de franc, imatges de televisió a dojo i reclam per a ànimes en pena que somien en salvadors i receptes miraculoses. Dit això, un servidor de vostès intentarà d’ara en endavant al·ludir el menys possible al xenòfob per antonomàsia de Catalunya. Potser aquest sigui un dels darrers cops que escrigui el seu nom en un tros de paper o en una pàgina web. No el vull engreixar ni amb la controvèrsia ni amb l’insult que segurament es mereix. Tots sabem d’ on ve i quins son els seus amics. Això sí, considero que l’hauríem d’obviar, canviar de vorera cada cop que ens el trobem, passar d’ell i combatre el seu verí amb la força de la democràcia i les tesis de l’humanisme.