11 de Gener de 2009

On eren CiU i PP

Abans d’ahir unes 50 mil persones es varen manifestar pel centre de Barcelona exigint la fi de la intervenció militar israeliana a la franja de Gaza. Els assistents a la marxa ho feren des de perspectives polítiques sovint no coincidents i sensacions no homogènies. Hi havia radicals que donant visques a Hamas al costat de ciutadans preocupats,tan sols, per la mort d’innocents. Els carrers eren plens de gent molt diversa i en posicionaments no coincidents sobre el conflicte palestino-israelí. La nostra societat –afortunadament- és així: diversa i plural. Però, els he de ser sincer. Vaig trobar-hi a faltar una personalitat, una cara, una representació tant de CiU com del PP. No soc un il·lús. Sé que en els rengles de la dreta catalana s’hi troben poques veus i plomes susceptibles de denunciar en veu alta que Israel no compleix amb el dret internacional i els drets humans. Fent un extraordinari esforç ho podria entendre però, el que no em sembla lògic és el silenci davant la destrucció i mort de famílies senceres sota les bombes.

Abans d’ahir, avui, no es tracta ja de discutir qui té raó. No. El que desitgem els catalans que varem sortir al carrer és que s’aturi la barbàrie genocida i la mort d’innocents. A la marxa hi era tothom menys la gent pública de CiU i del PP. Insisteixo. No demano un posicionament polític d’aquestes formacions respecte el conflicte. Em conformaria tan sols en sentir, en boca dels seus portaveus, el rebuig d’una acció militar que no respecta el dret internacional.