18 de Novembre de 2008

Nervis a ca l’Artur

La cúpula de CDC ha perdut els nervis. A la crisi econòmica cal afegir ara la crisi nerviosa d’en Mas i companyia. El líder convergent ha verbalitzat –crec que desafortunadament- una variable de la propietat transitiva. Ha dit: “no permetré que l’estratègia de CiU quedi supeditada a la del PSC que, per la seva banda està sotmesa a la del PSOE”. Patètic i erroni tot plegat. Avui un articulista proper a la galàxia del discurs nacionalista explicava que els convergents havien mossegat un ham sense cuc... Cert. S’ha de ser curtet, políticament parlant, és clar, per muntar el numeret de gelosia que han escenificat els prohoms de CDC després de la trobada Duran-Montilla. No seré jo qui expliqui que UDC és un partit amb dinàmica pròpia i tradició democràtica contrastada al llarg dels anys. Ho és, i com a tal té dret a fer i desfer segons cregui convenient la seva gent. Així les coses, qualsevol crítica o interferència al seu mon relacional no farà més que reforçar la seva decisió de ser qui són, de singularitzar-se. Defensar honestament allò que un creu, avui és el millor servei que es pot fer a la política i a la credibilitat dels seus dirigents.

Demà la noticia de reunió Mas – Duran que llegirem als diaris serà un nou exercici de distracció. Es evident que les estratègies de ambdós líders no son coincidents... però no val la pena posar-se nerviós. El que hagi de passar, passarà.