10 de Gener de 2010

Nens mimats

Hi ha una imatge, i uns personatges, que es prodiguen en aquestes dates de festes de Nadal plenes de regals. M’explicaré: la visita dels Reis de l’Orient amb els seus obsequis adreçats a la canalla dona per molt. Si més no per a una observació de les reaccions dels infants. Veiem com hi ha criatures que embogeixen d’alegria en trobar els desitjos de les seves cartes acomplerts, els seus somnis realitzats. Per fi tenen entre les seves mans les joguines que els faran feliços durant un cert temps. Però, ah! També hi trobem aquells nens mimats i consentits que tot ho tenen, que estan acostumats  que, el papà o la mamà, els hi concedeixin tots el capricis que siguin capaços de reclamar. Sense esforç, sense espera, sense valorar el preu ni el sacrifici del somni, de tot allò que es compra amb els diners o el poder de la Visa. La satisfacció immediata de tots els desitjos, el consum irresponsable, l’abundància i un mon ple de comoditats al seu abast fan, o faran, d’aquests nens uns éssers incapaços de ponderar i gaudir el que tenen als seus dits.

En política, salvant les distàncies, hom trobem quelcom de semblant. Encara no hem gaudit i desenvolupat totes les possibilitats i virtuts del nou Estatut, que ja hi trobem qui actua com un nen mimat, menystenint el trofeu que encara no hem enlairat. Aliens a la perseverança, al valor de les coses aconseguides, al treball i la lluita en la seva defensa, volen -ingenus- que apuntem més enllà. Tan lluny que la vista no arriba a veure-hi els contorns. Els mimats apunten tan lluny que, presoners dels seus capricis, són incapaços de gaudir i defensar un present que es podria espatllar.