04 de Gener de 2010

Massa d’hora per marcar el preu

Sí, és cert. Les notícies polítiques d’aquests darrers dies són escasses, i les que afecten l’àmbit català encara més. No obstant, alguns diaris de casa nostra fan servir els temes enllaunats. Son els idonis per a períodes de sequera informativa i dates vacacionals. A saber: la sentència del Tribunal Constitucional o la política de pactes futura. És lícit que ho facin. A fi de comptes  cal omplir un munt de planes i entretenir el personal. Però, en aquest impàs nadalenc sempre hi ha alguna nota a peu de pàgina que val la pena comentar. És el cas, per exemple, de l’amic Artur Mas quan aixeca, a tort i a dret, el llistó de les seves exigències per pactar. Crec que s’equivoca. Sembla no haver aprés res de la història passada que l’ha confinat a una llarga travessa del desert.

Ho sé. Les darreres enquestes alimenten la flameta de l’esperança en l’àmbit convergent. Aquesta petita flama encara no il·lumina prou però sí que provoca la incontinència d’alguns, donant-se-les de guanyadors. Millor que frenin. Ara, avui, ningú està en condicions de marcar fronteres per què ningú sap de cert què passarà. Els socis de govern farien bé seguint governant intentant no ensopegar; els de l’oposició haurien d’ofertar, no enganyar al ciutadà amb el paradís ni intentar precipitar situacions. Artur Mas, en el seu dia, va anar al notari i la va pifiar. Els convergents semblen no haver aprés la lliçó, però el més curiós del cas és que altres comencen a cometre el mateix error... Ja s’ho trobaran. Massa d’hora per marcar el preu de les aliances. Cada cosa té el seu temps i el camí és llarg.