08 de Març de 2009

L’oxigen d’en Rajoy

L’entrevista d’en Mariano Rajoy, ahir a La Vanguardia, no té trampa. Traspua oxigen. L’oxigen que el dirigent del Partit Popular necessitava per no morir ofegat sota la pressió dels seus propis companys de formació. Les declaracions d’en Rajoy, les seves paraules, ja no tenen un to d’autodefensa ni resistencial. Des de l’u de març el dirigent conservador es postula com la solució dels nostres problemes, com l’home que Espanya precisa per vèncer la crisi econòmica i l’escalada de l’atur. Fins i tot gosa calcar, sense rubor, el gastat eslògan que diu: “el viento del cambio ya sopla en España”. Don Mariano està en el seu dret de dir el que li sembli però un servidor s’ha fixat -ves per on- en una al·lusió adreçada a Convergència i Unió, aquella que diu: “Con CiU tenemos ideas en común”. Doncs sí, és cert. PP i CiU comparteixen un munt de coses. I les comparteixen  més que mai en temps de crisi. Els uns i els altres estan d’acord en abaratir els acomiadaments, en retallar les prestacions socials i en baixar els impostos. En Miquel Iceta, preveient complicitats d’aquest tipus, feia també ahir una crida als sindicats per no cedir davant les receptes de la dreta conservadora. Aquesta gent, a l’hora de la veritat, tots sabem que oblida la pàtria i només pensa en els seus interessos.
Anem amb compte doncs, no fora el cas de què l’oxigen d’en Mariano esdevingui pels demés una atmosfera irrespirable.