28 d'Abril de 2009

Leticia i Carla

No he pogut vèncer la temptació. Els hi confesso que he observat més vegades del compte les fotografies que avui duen en portada alguns diaris del país. Sí, no he pogut resistir la temptació de comparar, sorneguer, la silueta, els vestits i els talons de la Carla Bruni i de Doña Leticia ... I, després d’aquest exercici de vouyerisme induït  he sentit una certa indignació al llegir les paraules següents en un diari: “Frente a los tacones de 10cm. en tono malva de doña Letizia, firmados por Magrit, Bruni optó por unos de tacón bajo de Louboutin “ o del titular “ Bruni s’imposa a cop de talons” . Un servidor de vostès és conscient  que la presència de la senyora Sarkozy desperta expectació. És obvi que l’estil i la seva figura  no passen desapercebuts a ulls de ningú i, con diu un altre diari: “el seu primer disseny del dia ... marcava perfectament les seves corbes”.

D’acord. No en faré un problema de tot plegat però si que els diré una cosa. El tractament informatiu aplicat per alguns mitjans de comunicació m’ha transportat a les velles pel·lícules espanyoles del tardofranquisme protagonitzades per Alfredo Landa o Mariano Ozores. Traspuen, en el millor dels casos, una certa frivolitat; en el pitjor provincianisme i masclisme.