07 de Novembre de 2011

Les penitències de Duran

Està habituat a fer-ho. En Josep Antoni Duran i Lleida parla, peca, insulta i menteix per després, amb una patxoca que fa mal, demanar perdó i tornar a començar. El darrer exemple d’aquest modus operandi l’hem observat amb la seva recent trobada amb les Casas Regionales. Allí, amb fredor de cirurgià sense quiròfan retallat, ha volgut extirpar el mal humor dels assistents dient-los que allò del PER i del bar no anava amb ells, sinó amb els socialistes. Però, amics meus, això dels copets al pit i del penediment ja està molt vist. Tots sabeu el que pensa Duran Lleida dels fills dels immigrants, dels gais i dels treballadors... Duran està nerviós. Sota els quilos de maquillatge amb els que s’envernissa el rostre abans de sortir a predicar, trobem una pell ultrafina. Tan fina que no suporta –com li ha passat a Tortosa- ni la presència de quatre manifestants a la porta del seu acte de campanya lluint una pancarteta que deia “Prou retallades”. Però, no pateixin, això també ho corregirà. Demà, per penitència imposada per la seva cap de campanya, tornarà a donar-se un parell de copets al pit demanant disculpes.

Ara bé, el que ja veig més complicat és que els seus assessors aconsegueixin que demani excuses al col·lectiu gai. S’imaginen vostès a en Duran Lleida passejant-se pel Gai Eixample negant el que ha dit sobre els matrimonis homosexuals i les “teràpies reparadores”? La veritat és que no el veig fent recuperació de vot gai prenent una copa al Dietrich. Massa penitència aquesta per al Duran és bocamoll que hem vist mai.