09 de Novembre de 2009

L'altre mur de la vergonya

Gairebé tots els mitjans de comunicació del país s’han fet ressò, aquests dies, del vintè aniversari de la caiguda del mur de Berlín. La fotografia de la porta de Brandenburg rodejada de les peces de dominó, ha estat present a la portada de molts diaris. Sí, aquesta setmana ha fet vint anys que la separació entre el sector occidental i oriental de Berlín es va fondre, com un terrós de sucre, sota els peus de milers d’alemanys que cantaven, fins l’extenuació, cançons i consignes de llibertat. Aquells dies, els demòcrates del món sencer  ho varem celebrar; enguany, els demòcrates del món commemorem aquella efemèride. Sí, planes i planes de diaris, reportatges a totes les televisions, i fins i tot l’obsequi d’un DVD... Però, sempre hi ha un però, si fa vint anys la societat rebia plena de goig l’enfonsament del Mur de la Vergonya, avui, molts dels que ho celebraven miren cap un altre costat per no veure el mur de ciment que quarteja Palestina. Novament una mola de formigó tanca tot un poble en una presó sense sostre. Un mur vergonyós va caure fa 20 anys. Un monstruós mur creix, dia rere dia, al bell mig de Palestina construït per un govern que no respecta els drets humans. Paradoxalment, molts dels què s’anomenen demòcrates, avui guarden silenci  alhora que brinden per què va desaparèixer fa dues dècades el Teló d’Acer.