07 de Gener de 2009

La vergonya de Gaza

Que s’ho facin mirar tots aquells que diuen que Israel és el referent dels “valors occidentals” a l’Orient Mitjà. Que s’ho facin mirar. Un servidor de vostès no justificarà mai el terrorisme indiscriminat que practiquen els grups islàmics radicals. No. Però, no combregaré mai amb el cínic terrorisme d’estat que està aplicant el govern jueu a Gaza. Ni tampoc podré avalar mai la creació d’un nou apartheid amb un mur de la vergonya ignominiós. El pitjor regal de reis per la humanitat, el més enverinat de tots per aquest 2009, és el que ens oferta l’exèrcit israelià massacrant la població civil de Gaza. Addueixen actuar en defensa pròpia, justifiquen la seva acció com a reacció a coets llençats des de Gaza pels palestins  oblidant haver incomplert els acords que varen facilitar una treva (talls de llum, embargament d’aliments i medicines, etc.).

Però, el més trist de tot això és l’actitud contemplativa i passiva dels anomenats governs democràtics occidentals que veuen en les pantalles dels seus televisors, gairebé en directe, la mort de famílies senceres.
On són els governants demòcrates? I els humanistes d’arrels cristianes? I els que prediquen que cal globalitzar els drets humans?
Durant la Segona República, el poble espanyol va patir en la pròpia pell com els governs “demòcrates europeus” es feien l’orni davant l’avenç del feixisme. No voldria que avui els demòcrates europeus fossin, per omissió, els espectadors d’un genocidi. La Pilar Rahola afirma que hi ha molt histerisme antiisraelià. S’equivoca. Són moltes les persones que desitgem la consolidació d’una pau duradora entre les dues comunitats però, li he de dir a l’amiga Rahola, que la pau no s’ha construït mai sobre els cadàvers dels innocents perquè els pobles que pateixen tenen memòria.