28 de Març de 2010

La supèrbia dels cretins

Falten uns quants mesos per les eleccions i res està escrit ni decidit. Alguns creuen que guanyaran el partit a l’estil Helenio Herrera. Sense baixar de l’autocar, ni enganxar cartells. Tant és així que fins i tot prometen a tort i a dret la revisió o reversió de moltes de les mesures o lleis que ha impulsat el govern de José Montilla. Cometen un error els que pensen així. Fets recents ens mostren com, en política, el temps té una altra dimensió, un altre ritme, un altre àmbit i capacitat d’oblit.

El que s’ha anomenat govern tripartit té una excel·lent obra de govern que es pot constatar donant un cop d’ull, no sols al territori, si no també a les institucions. Infraestructures, Estatut, finançament, lleis d’Educació... Una altra cosa és, la capacitat i les energies que hagi pogut invertir l’Executiu en fer pedagogia de l’obra feta. Una altra cosa són també les calamitats, incendis, tempestes i crisis econòmiques que colpegen els governants de torn i, en aquest sentit, el govern català ha comprat tots els números de la rifa.

Entre els que es creuen afavorits pels deus de les enquestes, n’hi ha de dos tipus: uns, els que es veuen menjant els cítrics del Pati dels Tarongers i, altres, més sensats i generalment d’Unió, creuant els dits perquè la supèrbia dels cretins no els espatlli la suposada festa. Ens els temps que corren no hi ha res dat ni beneït. Entre altres coses, perquè tothom té conviccions, idees, esperit de lluita i amor propi. A més: la gent no és tonta.