21 de Desembre de 2008

La segona part

Ja som a la segona i darrera part de la negociació. Ara els hi toca dir que tot és “teatret” i que “en un parell de dies no es pot fer el que no s’ha fet en dos anys”. Això és el que afirma sense rubor l’insuperable portaveu de CiU al Parlament de Catalunya. I és que, l’Oriol Pujol, en lloc de celebrar amb patriòtica alegria que s’hagi desembussat –almenys això sembla- la qüestió del finançament, es dedica a menystenir el fet. És més, els vaticino que, per més bo, positiu i estatutari que esdevingui l’acord entre en Zapatero i en Montilla, els convergents afirmaran que és un nyap, que és insuficient, que té trampa... Ells son així. Que volen que els digui? Em sembla poc intel·ligent la tàctica que comença a emprar la gent de CiU en aquesta  darrera part del serial del finançament. Potser seria més creïble i profitós, per a ells, argumentar que gràcies a les seves pressions i suport, el president de la Generalitat ha pogut anar més lluny en les seves pretensions. Però no, l’Artur Mas i l’Oriol Pujol prefereixen escoltar les bretolades parlamentàries d’un neguitós Quico Homs quan, des del faristol de l’hemicicle, acusa el President de no tenir vergonya. CiU ha optat en la segona part del match per continuar practicant un joc contundent i agressiu. El fet era previsible però esdevindrà inútil... El tema del finançament avança i arribarà a bon port. Siguem optimistes. Segones parts catastrofistes mai han estat bones.