23 d'Octubre de 2011

La mà dreta de la CECOT

Poca subtilesa la de la CECOT, poca ma esquerra i sí molta ma dreta. Poca sensibilitat social la d’alguns dels empresaris que, reunits davant un bon àpat a Terrassa, varen homenatjar al rei de les retallades sanitàries, Boi Ruiz, i al president de les esporgades sense límit, Artur Mas. Fa fredar amb els temps que corren tant desvergonyiment. En el moment que Boi Ruiz rep de mans del president de la Generalitat el guardó a les “Millors Pràctiques de l’Administració Pública” que atorga la CECOT, un munt de professionals reclamen al conseller de Sanitat un exercici de responsabilitat. Els caps de servei dels vuit hospitals públics de l’Institut Català de la Salut (ICS) fan una crida per frenar els clima de crispació actual, tot acceptant que cal introduir reformes per millorar l’eficiència del sistema. Al mateix temps que els mitjans de comunicació informen del premi a Boi Ruiz, en un munt de localitats catalanes els ciutadans preparen mobilitzacions per defensar el dret a una assistència sanitària digna conscients del que els va costar conquerir-la. El ciutadà percep en l’atmosfera el perill de privatitzacions i el desmantellament progressiu del sistema sanitari. Però, és clar, segurament una part substancial d’aquells prohoms encorbatats entusiastes que aplaudien a Boi Ruiz a Terrassa, per després afalagar Artur Mas, no han menester trepitjar ni l’ambulatori ni els hospitals públics. No fos cas que els trobessin tancats després d’ignorar el dossier “La Governança de l’ICS” que va publicar alguna premsa del país. I és que, amics meus, com diu Pere Casaldàliga: “el Neoliberalisme és la mentida institucionalitzada, la negació de la utopia i de tota possible alternativa. El Neoliberalisme és la mort”.