29 de Maig de 2009

Jordi Pujol s’ha passat

Un bon amic, progressista i catalanista, m’escriu un e-mail no exempt de preocupació. Diu així: “avui en el Quadern del Cultura d’El País hi ha una breu ressenya d’un diàleg entre Jordi Pujol i Heribert Barrera moderat pel Salvador Cot. Toc d’alerta, es titula. El llibre seria llarg de comentar... Però, penso que hi ha una cosa que no podem deixar passar de cap manera. Transcric, pàgina 41.

-Heribert Barrera: per al PSC l’objectiu és arribar a un estat federal, que Catalunya esdevingui una comunitat autònoma com les altres, i continuar per aquest camí. Si a Catalunya, la llengua, que és bàsica per a la supervivència de la nació, desaparegués, seria per a ells un accident sense importància. Ho vaig dir en un article no fa gaire: la posició del PSC respecte a Catalunya és afavorir l’eutanàsia, que Catalunya com a poble desaparegui. El PSC voldria que Catalunya desaparegués com a nació, ja que tenen l’idea de l’assimilació, i voldrien que fos una regió com La Rioja, per exemple. És la idea que tenen els polítics espanyols.

-Jordi Pujol,- respon-: segur.

Les idees xenòfobes i etnicistes d’en Barrera han donat molt que parlar aquests darrers anys i, un servidor, per respecte (no sé ben bé a què) no les pensa comentar. Afortunadament aquest home, que em recorda sovint a Sabino Arana, mai tindrà poder executiu a les seves mans. Quina por! Ara bé, que l’emperador del “llobarro al cove” i “l’español del año”, segons el diari ABC, i padrí del Majestic, respongui amb un simple “segur” és una vergonya. Hom espera quelcom més d’un expresident de la Generalitat. Aquest cop en Jordi Pujol s’ha passat de tranquil i de sectari.