08 de Juny de 2008

Entre UDC i PSC...

En Josep Ma Pelegrí ens diu en roda de premsa que en Duran ho té tot lligat el 24è Congrés d’Unió, convocat a la ciutat de Sitges l’octubre vinent. Diu també que aquest congrés no serà ni de discussió ni de canvis de lideratges. Afegeix en Pelegrí  per fer via, que en el mateix tindran un paper destacades persones com la Marta Llorens o en Vila d´Abadal. Ho celebro. En l’actual situació política i davant d’importants reptes tant de caràcter estatutari com econòmic, el país precisa formacions polítiques sòlides, estables i segures. Com és obvi i conegut no comparteixo les tesis d’Unió però haurem de reconèixer que, juntament amb el PSC, ha estat i és un dels col·lectius menys predisposats a llançar-se a aventures romàntiques o a declaracions polítiques irresponsables. UDC és un vell partit amb forta tradició democràtica. Aquest fet és fora de tot dubte i confereix caràcter. El rigor i el seny dels seus dirigents acostuma a ser valorat pels seus adversaris i interlocutors, doncs permet, quan és precís, tancar acords i consensos sense ensurts.

Durant la visita efectuada ahir a terres de l’Ebre, el president Montilla va posar en valor el paper del PSC com a partit nacional capaç i disposat a defensar l’interès general per damunt dels interessos partidistes. Un partit, deia el President, que no ha tingut por a prendre decisions arriscades malgrat saber que aquestes el podien perjudicar electoralment. Doncs sí amics lectors, es tracta d’això i òbviament de moltes coses més. Si volem que la ciutadania no desconfiï de la política plantejaments en positiu, com els de la gent d’Unió, són bons i accions de govern preses amb responsabilitat, com les que ha practicat el PSC, també. Malauradament aquests dos exemples no són suficients per capgirar, en positiu, la percepció que la ciutadania té de la política però... potser algú inicií una reflexió.