24 de Juny de 2008

El PP, si vol, pot

En Mariano Rajoy ha fet el més difícil. Ha domesticat els sectors més reaccionaris del PP i ha prescindit de personatges tant esperpèntics com l’Acebes o en Zaplana. Per reblar el clau ha aconseguit ubicar la figura d’en José María Aznar en el pavelló de les andròmines mentre l’Esperanza Aguirre ha d’utilitzar el navegador per esbrinar en quines coordinades moure’s. Si en Mariano Rajoy cercant del centre ha arribat fins aquí, perquè carai no acaba de fer el camí? Ho té fàcil. Una petita empenta més i pot arribar a convertir el PP en un partit de centre dreta homologable en termes europeus. Com? Doncs molt senzill: modulant el llenguatge, oblidant-se de la guerra lingüística i retirant els recursos al Tribunal Constitucional sobre els matrimonis gais o l’Estatut de Catalunya...per exemple.

A aquestes alçades de la pel·lícula el PP, si vol, pot. Entre altres coses perquè es factible fer oposició sense el perill d’esberlar la cohesió social, o crear conflictes interterritorials. En Mariano ho té fàcil. La situació econòmica permet fer oposició sense embrutar-se les mans i la boca. O no?

Retirant el recurs sobre l’Estatut els popular catalans podrien esborrar els seus pecats mortals i només els quedarien uns quants de venials. Amb una mica de penitència i el do de l’oportunitat podrien fins i tot ocupar l’espai polític que desitjava conquerir en Josep Piqué. Perquè quedar-se a mig camí de la festa quan la penya dels radicals carpetovetònics ja no hi és? Insisteixo, si el PP, vol, pot.