07 de Març de 2010

El PP com a estímul

El PP és especialista en estimular l’activisme del que alguns anomenen societat civil. La seva pràctica estimulativa li ve de lluny. Les seves accions i opinions generen moviments en un munt d’àmbits, a dreta i a esquerra. Mirant a la dreta han aconseguit mobilitzar tota la “carcúndia” del país contra els nous drets civils adreçats a les dones, a la igualtat de gènere i a les parelles homosexuals impulsades pels governs progressistes. Tampoc han estalviat esforços per aconseguir el suport i la santa benedicció de la colla del Rouco i companyia. Altres accions i posicionaments del PP no deixen indiferents a amplis sectors de la ciutadania. Recordem com la política bel·licista d’en José Maria Aznar va provocar les majors mobilitzacions de masses conegudes a Espanya des dels temps de la Transició... Avui parlar del PP, malauradament, esdevé sinònim de conflicte, controvèrsia i negativitat. L’últim tast del “menú popular” ens arriba ara des de València. Allí, una exposició fotogràfica del Museu de la Il·lustració i la Modernitat, ha estat censurada per què reflectia imatges que al·ludien al cas Gürtel. La censura de deu fotografies ja ha provocat que el món del periodisme i entitats de tot tipus s’hagin mobilitzat per la defensa de la llibertat d’expressió. Però, no pensin que això és un fet aïllat. No. A la sí del PP hi trobem una nova inquisició en estat pur. A les Illes Balears, els de sempre, silenciaren amb crits i exabruptes els seus propis companys de partit que varen gosar parlar en català... Com poden comprovar, el PP continua essent un estímul per a la mobilització.