03 d'Octubre de 2011

El mantra de Mas

Ja han passat uns dies des de que va tenir lloc el Debat de Política General. Endarrere queden els problemes de funcionament de la cambra catalana i les peripècies per aconseguir votar les resolucions en un temps raonable. Aquestes anècdotes -diguem-ho així- que tothom promet arranjar, varen aconseguir difuminar el fons i la naturalesa d’una sessió parlamentària que, en teoria, havia de girar al voltant dels problemes reals que pateixen els ciutadans catalans. Ep! Que quedi clar. L’oposició va fer prou bé la feina i li va retreure al govern Mas la seva descoordinació  política, les retallades en les prestacions socials, en el mon sanitari, educatiu i assistencial. Però res de res, el sord govern convergent segueix entossudit centrifugant responsabilitats  i anunciant l’antídot a tots els mals del país: el Pacte Fiscal. I és clar, tanta gosadia no deixa de ser vista pel personal com una fugida endavant. Tothom sap que el tema de les retallades no rau, tan sols, en un grapat de milions d’euros si no que té una base ideològica sobre el que cal fer, o no, respecte els serveis públics. El mantra convergent sobre el pacte fiscal no passa de ser una maniobra de distracció per justificar allò injustificable. Ha esdevingut el cant de sirenes destinat a hipnotitzar opositors  –alguns ja han caigut captius- i fer bullir l’olla de les excuses.

La veritat de tot plegat, amics meus, es viu al carrer. La pateixen els metges i el personal sanitari. La viuen els malats, les escoles i les residències de gent gran. La cruel realitat del govern Mas la viu la gent que veu com creix una llista d’espera, que comprova que creix el preu del transport públic i el rebut de l’aigua....

Agitar la bandereta del pacte fiscal no soluciona els temes. El present és el problema.  La negativa del govern Mas d’anar a buscar els diners on hi són és lamentable. Mas ha encetat una transició, si: La transició dels serveis públics a la privatització.  Haurà de canviar de mantra.