22 de Juliol de 2009

El cosí de l’anunci

No n’encerta ni una. La direcció de CiU s’ha tornat a equivocar. Fa pocs dies varen errar el tret amb les histriòniques declaracions d’en Felip Puig respecte el finançament i després encara ho han espatllat més. Si Artur Mas volia desmarcar-se de l’acord ho podia haver fet d’una altra manera. Com? Doncs molt senzill: enlloc de llençar a en Felip a mossegar  podria haver expressat desconfiança i reclamar temps per estudiar les xifres. Així, després de mirar els números, construir un discurs crític i prudent alhora. Aquesta actitud li hagués permès, per exemple, afirmar que ell i la seva gent ho haguessin fet millor... Però no, Artur Mas ha triat seguir cometent errors, acumular despropòsits i llençar declaracions poc amistoses envers els agents socials que van donar el seu vist i plau a l’acord assolit pels governs.

Ara bé, a aquest cúmul dels errors cal afegir-ne un altre de més gros. Aquell que obliga CiU a recuperar per la polèmica política la figura de l’expresident Jordi Pujol. I és que en el mateix moment en què el expresident pren la paraula per opinar, Artur Mas cau per una pendent que el duu a la seva devaluació com a líder. I es que, amic lector, la política no potser un sketch en el què surt de franc fer aparèixer en escena “el primo de zumosol”. Això tard o d’hora es paga.