12 d'Octubre de 2008

Duran Duran...

En Josep M. Pelegrí, secretari general d’Unió Democràtica de Catalunya (UDC), s’ha ficat en un bon embolic. Per què? Doncs molt senzill, ha condicionat l’entrada d’un membre d’Unió al govern espanyol a que en José Luís Rodríguez Zapatero compleixi allò que marca l’Estatut en matèria de finançament. Això és qüestió de temps. Aquells que estem convençuts que el govern espanyol complirà amb allò que diu l’Estatut de Catalunya ja estem preparant les cartes de felicitació per a en Duran i Lleida pel que pot arribar a ser el seu nou càrrec. Dirigents de CDC, i algun articulista mal intencionat, han criticat ferotgement el PSC-PSOE per les lloances adreçades els darrers dies a la gent d’Unió. Argumenten que sota aquestes paraules s’amaga l’intent d’esberlar la coalició. Error. Massa simple, tot plegat. Convergència i Unió ja fa temps que respiren separadament. Uns estan cercant en el rebost de la caseta del bosc els additius i el colorant que doni gust a la seva proposta. Ep! Cal dir que quan amaneixen es passen amb el picant sobiranista. Altres, amb en Duran i Lleida al capdavant, s’estimen més ocupar l’espai orfe del centre social moderat que en Rajoy és incapaç d’omplir i que els estirabots de la gent d’en Mas dificulten.

Quan el líder d’UDC declara a la Vanguardia: “Es hora de empujar. Mientras lo que decida el Estado nos afecte no vamos a desentendernos” un comprèn el perquè de l’alta valoració que obté en Duran a les enquestes.

I és que, més enllà de les ideologies i/o els programes, el ciutadà aprecia on hi ha fusta d’home d’Estat i qui no passa de cabdill opositor.