07 de Febrer de 2010

CiU tindrà seny?

La funció ja ha començat. La dirigent del PP, Alícia Sánchez Camacho, diu que només pactarà amb qui elimini les multes lingüístiques. En Joan Puigcercós promet seguir la jugada des del cim del seu Puigmal particular al temps que ens vol convèncer de què  solament farà amistat amb els que acceptin els seus referèndums. I, mentre Artur Mas afirma que “Espanya és un vaixell sense capità”, el bo d’en Josep Maria Pelegrí ha d’acceptar que, a Lleida, la llista convergent estigui encapçalada per un candidat no tant rellevant ni prestigiós com ell; això sí: afí al “pinyol”nacionalista. No pateixin. Un servidor no s’escandalitza. Aquestes coses, i moltes més, formen part del guió quan s’acosta una campanya electoral que promet ser força disputada. Ara bé, el que sí esdevé preocupant és la falta de predisposició positiva que practiquen alguns partits catalans davant l’embrió d’acord anunciat per José Luis Rodríguez Zapatero i els agents socials per sortir de la crisi.
Fa quatre dies, des del faristol del Parlament,  l’Oriol Pujol disparava perdigonades contra la Llei de Vegueries presentada pel govern, dient que la lluita contra la crisi era prioritaria i inajornable. Doncs bé, ara és el moment idoni per demostrar que –més enllà dels legítims interessos dels partits per guanyar unes eleccions- hi ha gent de seny disposada a pactar i a fer propostes per sortir de l’atzucac econòmic en què es troba el país. Marcar perfil, singularitzar-se, no té perquè ser contradictori amb tenir seny i responsabilitat davant la ciutadania.