15 de Juny de 2008

CiU punxa de nou

Ciutadans, polítics i mitjans de comunicació hem seguit amb molta atenció els esdeveniments del congrés d’ERC. Tots plegats som conscients de la seva importància i de les possibles repercussions que pot tenir en el conjunt de la política catalana i espanyola. Alguns gosen parlar de guanyadors i perdedors però, més enllà de les opinions de la gent, el cert és que hem assistit a un procés profundament democràtic on la veu i els sentiments dels republicans s’han expressat amb llibertat. ERC ha refermat el seu compromís de pacte governamental amb IC i PSC i afrontarà d’ara en endavant un ajust, una recomposició, de la seva estructura i de les seves dinàmiques. Però, respecte el desenllaç del congrés és obvi que no tothom hagi aconseguit veure acomplerts els seus somnis.

Parlo concretament d’aquells sectors de CDC que han vist com s’esvaïa una vegada més la seva il·lusió de veure saltar pels aires a Esquerra i de retruc crear problemes al president Montilla. Quan en Felip Puig declara, això sí  sense esma, que “el president pot tenir avui més problemes que ahir perquè ERC està més dividida” en el fons pateix perquè la continuïtat del govern condemna a CiU a continuar per molt temps a l’oposició. A CiU de nou se li ha punxat el globus. Una vegada més les esperances dels convergents de provocar unes eleccions anticipades s’han vist frustrades. Tots sabem que la vida a l’oposició és dura i difícil, i més si els personatges que han d’exercir com a dirigents han crescut i s’han educat entre el cotó fluix i els perfums del pujolisme. Paciència.