19 de Desembre de 2011

CiU-PSC: miradetes de reüll

Diuen que Oriol Pujol seguirà la senda del seu pare camí de la Generalitat. Tot sembla indicar que la propera primavera CDC té previst alliberar Artur Mas de la Secretaria General del partit, per adjudicar-la al jove Pujol Ferrusola. Les conseqüències polítiques d’aquest relleu estan per veure, tant en el terreny de la política general com en el de les relacions amb els socis d’Unió Democràtica. Fins ara ha estat el PSC l’objecte d’anàlisi mediàtic i polític però, aviat PSOE i CDC viuran, en pròpia pell, la pressió dels interrogants a resoldre i les lluites pel poder.

PSC i CiU es miren mútuament de reüll intentant endevinar, ambdós, que en pensa l’un de l’altre. A la cloenda del XII Congrés socialista, les primeres paraules de Pere Navarro no adreçades a la seva parròquia varen anar destinades al president Mas:
-“Mà estesa a CiU si la crisi no recau sols en els de sempre...”.

Oriol Pujol, convidat de fila 0, va obrir els ulls com a plats. El portaveu convergent, el dia abans, demanava per la seva banda, al PSC que adjurés del tripartit i fes un acte de contrició al més pur estil dels que prodiga ERC. Per afegir: “Se surt del fons del forat servint a Catalunya”. Navarro, amb un somriure als llavis, semblà respondre en condicional:
-“Si la petició de Mas és sincera, parlem-ne”.

Així van les coses. CiU i PSC es tantegen mirant-se de reüll i creuant paraules carregades de possibilitats i bones voluntats, això sí, condicionats per terceres forces. L’esgrima verbal ha començat. Tothom diu que el país necessita grans acords polítics i, és cert, fora bo aconseguir-los. Però, que ningú intenti que l’oposició beneeixi  legitimi el discurs i alguna de les barbaritats antisocials que practica l’Executiu.