18 de Febrer de 2009

Chavez i els amnèsics interessats

El president Hugo Chavez ha guanyat el referèndum i ho ha fet amb totes les garanties exigides en un sistema democràtic. Els informes dels observadors internacionals donen fe d’aquesta realitat. En Chavez, i molts altres càrrecs electes, podrà tornar a presentar-se tantes vegades com desitgi a unes eleccions. Aquest fet, que homologa el sistema veneçolà a molts altres del món, ha estat criticat ferotgement per alguns polítics i analistes que fan de l’amnèsia una virtut.

A Catalunya en Jordi Pujol va romandre al poder més de vint anys llargs, i ningú va gosar mai a criticar el seu dret a presentar-se a les urnes una vegada i una altra també. El president Felipe González va governar el país durant gairebé tres lustres i ell, i no altres, va decidir escampar la boira quan ho va creure oportú i ningú mai ha gosat dir res al respecte. Els discursos dels anomenats socialistes bolivarians, i les seves formes, poden plaure o no als opinadors però són tant legítims i democràtics com les ocurrències d’en Sarkozy, l’estètica de la senyora Merkel, la corbata d’en Cuní o el pentinat de la Pilar Rahola. Convindran amb mi que aquí tot s’hi val si es respecten les regles del joc, tant en el terreny personal com en el polític.

No serà el que subscriu aquest article qui valori la situació política a Veneçuela. No. Els veneçolans faran el que més els convingui. Un servidor de vostès només vol reclamar igualtat de tracte per a totes les persones i respecte per les decisions democràtiques expressades a les urnes. Alguns amnèsics que s’apunten de franc al pim pam pum haurien de tirar d’hemeroteca. Potser allí trobaran les seves velles argumentacions que ara obliden.