10 de Juliol de 2008

Bolaño

L’Antoni Bolaño ha presentat la seva dimissió al president José Montilla mitjançant una carta on diu que ho fa per raons estrictament de caire personal. A la mateixa missiva reitera la seva lleialtat al projecte polític del govern catalanista i d’esquerres. Des del seu famós incident amb el periodista de la Vanguardia, en Jordi Barbeta, en Bolaño ha estat a l’ull de huracà. Aquells que durant més de vint anys varen utilitzar tots els instruments que tenien al seu abast per posar-los al servei d’un us partidista de la informació, no han parat d’atacar-lo. Abans d’ahir, sense anar més lluny, el grup de CiU encara sol·licitava la compareixença del senyor Bolaño al Parlament per sotmetre’l a un torn de preguntes “ben intencionades” respecte a una suposada utilització partidista del seu càrrec. La doble moral, la hipocresia d’aquells que no dubtaven en fer informes i obrir fitxes sobre els professionals no addictes al pujolisme, ara gosen parlar-nos d’un suposat “estil Bolaño”. Bé, potser ara tindran un pinyol entre les seves dents per rossegar. Sí, en aquest país encara hi trobem sepulcres blanquejats preparats per practicar l’obstruccionisme a la ràdio televisió pública del país i perseguir al personal. Sí, aquests són els que amb una rialleta s’atreveixen a pontificar sobre la desnacionalització , la llibertat d’expressió o la professionalitat dels mitjans públics,etc...

Segur que les formes d’en Bolaño no eren elegants ni políticament correctes. Segur que moltes crítiques que se li formulen poden ser certes... però ell era, i és, una persona clara, contundent i diàfana al servei d’un país. En Bolaño és l’antítesi de l’hipòcrita que embolicat en la bandera menja hamburgueses mentre esnifa ratafia patriòtica al dictat. És aigua clara.